Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
reactància
Electrònica i informàtica
En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector impedància.
És el quocient entre la component de la tensió en quadratura amb el corrent i la intensitat d’aquest corrent Hom la representa amb el símbol X La reactància pot ésser capacitativa deguda a una capacitat C i que val X c = 1/jωC o inductiva deguda a una autoinducció L i que val X 2 = jωL
bobina

Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància…
impedància
Electrònica i informàtica
Quocient entre la tensió i el corrent en un circuit de corrent altern.
Representa la resistència aparent del circuit Hom la representa per Z i és un vector de components R resistència i X reactància, o sigui Z = R + X L’expressió complexa de Z és Z = V/1 = R + jX , i en mòdul La unitat de mesura és l’ohm
resistència

Vista escorxada d’una resistència de carbó de 24Ω i 0,1% de tolerància, segons el codi de colors dels anells (vermell:2, groc: 4, negre: n=0, violat: 0,1%)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
Les resistències són elements bàsics de qualsevol circuit electrònic n'hi ha de carbó, bobinades unifilars o bé bifilars , etc poden ésser també variables o ajustables en alguns casos Una resistència és anomenada pura si no presenta reactància Cal esmentar, a més, les anomenades resistències no lineals o varistàncies
commutació
Electrònica i informàtica
Conjunt de fenòmens que tenen lloc a l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curt circuit al col·lector mitjançant les escombretes.
Aquesta inversió de corrent produeix una força electromotriu induïda, anomenada tensió de reactància , que té uns efectes perjudicials per contrarestar-la, hom recorre a disposar uns pols auxiliars o de commutació sobre la línia neutra, que creen una força electromotriu oposada a l’anterior En màquines petites que no tenen aquests pols hom decala les escombretes per millorar la commutació
admitància
Electrònica i informàtica
Inversa de la impedància, és a dir, relació entre la intensitat i la tensió en un corrent altern.
Mesura la facilitat amb què aquest corrent recorre un conductor o un circuit determinat, sota l’efecte de la fem aplicada Hom la simbolitza per Y i val Y = I/ V = 1 / Z = 1 / R + jX , on I és la intensitat, V la tensió, Z la impedància, R la resistència i X la reactància j és la unitat imaginària És anomenada també conductància aparent i com a unitat de mesura SI és emprat el siemens S
modulador
Dispositiu, circuit o aparell emprat per a modular una ona o un corrent elèctric de freqüència i amplitud convenients.
Els moduladors poden ésser lineals o no lineals entre aquests darrers cal esmentar el modulador de Van der Bijl Els més corrents són els lineals Per a l’AM hom empra tubs electrònics o, actualment, transistors que fan la modulació per placa o per collector , per reixa o per base o bé per càtode o per emissor per a la modulació sense portadora hom utilitza circuits especials, com el modulador equilibrat i el modulador en anell Per a la FM hom empra varicaps o també el circuit anomenat tub , o transistor , de reactància Per a la modulació de fase hi ha diversos circuits…
autoconducció
Electrònica i informàtica
Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense trobar-se unit al circuit que l’origina.
El camp produeix unes forces electromotrius al conductor que són causa de corrents al seu interior amb l’escalfament corresponent Els corrents que es produeixen en el nucli d’un transformador, reactància, electroimant, etc, reben el nom de corrents de Foucault En la indústria hom aplica l’autoconducció mitjançant corrents d’alta freqüència, per a l’obtenció d’un tremp superficial en les peces d’acer a causa de l’efecte Kelvin els corrents circulen només per una capa molt prima a la superfície, que és la que escalfen i, per consegüent, la que resta trempada En medicina, i també…