Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
recol·lecció
Etnografia
Acció de recollir fruits, tubercles i d’altres productes de la natura (mariscs, petits peixos, insectes, etc) que creixen espontàniament i sense intervenció humana.
Aquesta és la forma d’economia més primitiva ignorant de qualsevol tècnica agrícola i de domesticació Aquesta pràctica es relaciona amb la de la caça i de la pesca i és patrimoni dels pobles nòmades o seminòmades Per a excavar i recollir els tubercles hom utilitza el bastó de cavar, eina emprada també en agricultures primitives i per a recollir els fruits, coves i cistelles de fibres vegetals
recol·lecció
Cristianisme
En alguns ordes religiosos, observança més estricta de la regla.
collita
Collita de cereals
© Parlament Europeu
Agronomia
Acció d’arreplegar els productes que lleva la terra: plantes, fruits, grans, etc.
La recol·lecció de plantes espontànies i la captura d’animals salvatges a les estepes i les praderies
Collir sense plantar Els recursos vegetals de les estepes i les praderies han tingut, i encara tenen, un paper excepcionalment important Quan els colonitzadors nouvinguts, coneixedors de les pràctiques agrícoles, s’establiren a les estepes asiàtiques i a les praderies americanes aportaren la seva pròpia experiència, però en alguns casos també feren seva l’experiència dels aborígens Així, a les estepes siberianes, els colonitzadors provinents del S de Rússia i Ucraïna s’emmotllaren perfectament a la vida dels nous territoris coneixien les plantes medicinals, nutritives i industrials bàsiques,…
màquina agrícola
Tecnologia
Agronomia
Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual.
Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l'adobadora,…
palmist
Botànica
Nom donat a diverses palmeres de l’Amèrica meridional el brot de les quals és comestible, especialment l’espècie Euterpe edulis
.
La recollecció del brot comporta la mort del vegetal
lü
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça indonèsia o protomalaia que habita a la regió de muntanyes del nord de la península de la Indoxina.
Viuen de la caça, de la recollecció i d’una agricultura molt primitiva
munda
Etnologia
Individu d’un poble de raça indomelànida de l’Índia centreoriental.
Els mundes tenen una cultura arcaica divisió en clans totèmics, caça, recollecció, agricultura rudimentària, etc
gond | gonda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Índia, d’aspecte físic molt semblant al dels primitius vedes de Ceilan i de cultura molt primitiva, que habita al nord del Dècan.
Els gonds viuen de la caça i de la recollecció Parlen el gond, llengua dravídica
macá
Etnologia
Individu d’una tribu ameríndia que habita a les planes entre el riu Negro i les regions altes del riu Confusc, en el Gran Chaco
.
En nombre inferior als 1 000 individus, viuen de la cacera, la recollecció i l’agricultura itinerant