Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Louis Barrau-Dihigo
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Hispanista, historiador i bibliotecari francès.
S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925…
Capella de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que li era subjecta juntament…
Els fenicopteriformes: flamencs
La imatge dels flamencs Phoenicopterus ruber aixecant el vol permet visualitzar alguns dels seus trets característics, principalment el color negre de sota les ales, que tant els caracteritza Xavier Ferrer L’ordre dels fenicopteriformes Phoenicopteriformes es confon a les terres catalanes amb l’única espècie present als estanys salats de l’Europa mediterrània el flamenc El flamenc és l’ocell d’aspecte més inusual que trobem a l’avifauna paleàrtica les potes i el coll són proporcionalment més llargs que en cap altra espècie, i els mantenen estirats en volar i s’hi afegeix l’estrany bec,…
Sant Miquel dels Plans (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta antiga parròquia, avui convertida en simple capella ECSA - A Roura L’antic veïnat dels Plans, a 1 007 m d’altitud, és al nord-oest de Toévol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 28” N - Long 2° 13’ 3” E Hom pot arribar als Plans, passant per Cabrils i Toévol, per una carretera estreta el primer tram no és asfaltat i plena de revolts que arrenca de la N-116, a mà dreta, a uns 1,5 km d’Oleta en direcció a la Cerdanya Història El lloc dels Plans, conegut des de l’any 870, fou una dependència de Sant Andreu d’Eixalada i a partir del 878 de Sant Miquel de Cuixà…
la Reconquesta

Mapa de la Reconquesta
© fototeca.cat
Història
Nom donat a la conquesta per part dels regnes cristians del territori de la península Ibèrica envaït pels musulmans al començament del segle VIII.
Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan segle XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del segle IX, en…
guimbarda
Tecnologia
Mena de ribot aplanat, de fulla simple, la sortida de la qual és regulable a propòsit per a fer regates i treballar plans reculats.
Guillem Mascaró
Historiografia catalana
Cronista.
Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter…
Llibre jutge
Història
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot.
S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí que hagi d’…
,
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…
comparatisme
Lingüística i sociolingüística
Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.
El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i així s’estableixen, no…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina