Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
recursiu | recursiva
Electrònica i informàtica
Relatiu a tot algoritme que serveix per a calcular el valor de la funció corresponent a un valor arbitral, no negatiu, de l’argument mitjançant la fixació prèvia del valor per a un valor o més de n (començant per zero) i l’aplicació d’una regla (anomenada regla de recursió).
Permet de calcular el valor per a qualsevol argument sabent el corresponent a un o diversos arguments més petits Un algoritme recursiu es diferencia d’un d' iteratiu perquè en aquest es completa cada fase del procés abans de començar la següent, mentre que cada fase d’un procés recursiu conté totes les fases següents de manera que no s’acaba la primera fins que no s’han completat totes les altres
recursiu | recursiva
Matemàtiques
Dit de les funcions que són definides per recurrència (definició per recurrència), com és el cas de la funció factorial.
recursiu | recursiva
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la produ cció de la mateixa frase: el gat i el gos i la rata i el bou...; el carrer estret, brut, fosc, gris...; aquella dona que té una filla que treballa a la fàbrica que....
La presència d’aquestes regles en la gramàtica de les llengües explica la capacitat del parlant per a poder generar i comprendre frases noves
conjunt recursiu
Matemàtiques
Conjunt X
en la seva funció característica 1 x
és recursiva o computable.
Dit més informalment, un conjunt X és recursiu quan existeix un algorisme que permet de decidir la resposta a la pregunta ' x ∈ X'
acrònim recursiu
Electrònica i informàtica
Tipus d’acrònim en què la forma desenvolupada conté el mateix acrònim.
És un sistema d’acronímia utilitzat principalment en el món informàtic, i en són exemples GNU o AJAX
parla
Lingüística i sociolingüística
En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
Per a la gramàtica generativa Chomsky, la parla o actuació anglès performance s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema la llengua o competència , en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles
filtre

filtre elèctric. Esquemes i corbes de variació de l’atenuació (α’) en funció de la freqüència (ω) d’un filtre passa-baix (1), d’un filtre passa-alt (2) i d’un filtre passa-banda (3)
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultat els senyals d’una banda de freqüències i d’atenuar els d’altres freqències.
La freqüència de tall marca el límit entre aquestes dues condicions Un filtre passa-baix transmet les freqüències inferiors a la de tall i bloca les superiors Un filtre passa-alt actua inversament a l’anterior Un filtre passa-banda transmet les freqüències compreses entre dos valors determinats i atura les inferiors i les superiors, a l’inrevés d’un filtre para-banda Un filtre allisador redueix les fluctuacions d’un corrent continu rebut d’un generador o d’un rectificador i proporciona una tensió constant de sortida per a l’alimentació d’un circuit o un aparell Hom pot agrupar diversos…
tret
Fonètica i fonologia
Unitat última en l’anàlisi fonològica de la llengua.
Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions fonemàtiques…
filtre adaptatiu
Electrònica i informàtica
Filtre digital de coeficients variables que hom obté modificant els coeficients d’un filtre digital amb un algorisme recursiu, anomenat també filtre adaptatiu.
Troben aplicació en dos camps les interferències i els dispositius per a anullar els efectes de l’eco radioelèctric per exemple, la reflexió del senyal de televisió provocada per un edifici situat davant l’antena
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…