Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
bateria de flux redox de vanadi
Electrònica i informàtica
Tipus de bateria de flux en què s’utilitza una parella redox, de vanadi, que reacciona electroquímicament en un reactor gràcies al fet que aquest element presenta quatre estats d’oxidació diferents.
tioredoxina
Bioquímica
Proteïna termoestable que intervé en la biosíntesi dels desoxiribonucleòtids.
Conté dos grups tiol, els quals actuen com un sistema redox
biamperometria
Química
Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d’una volumetria, relacionada amb l’amperometria i basada en l’ús de dos microelèctrodes inerts polaritzats, entre els quals hom aplica una petita diferència de potencial (potencial de polarització).
Si la solució que hom valora conté els dos membres d’un parell redox reversible —per exemple, iode-iodur, ions ferroII-ferroIII, etc—, aquesta diferència de potencial és suficient per a provocar el pas d’un corrent elèctric detectable en un galvanòmetre muntat entre els microelèctrodes, en un dels quals té lloc la reducció i en l’altre l’oxidació del parell mencionat, corrent que s’anulla, en el moment del punt final, quan desapareix de la solució un dels dos membres del parell Quan el parell redox present en la solució problema és irreversible, no passa corrent…
glutatió
Bioquímica
Tripèptid natural glutamil-cisteïl-glicina.
Es deshidrogena fàcilment i passa a disulfur aquesta reacció és una oxidació reversible i per això el glutatió actua com a sistema redox biològic
codeshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que actuen conjuntament amb les deshidrogenases en les oxidacions biològiques acceptant electrons directament del substrat, com la NAD nicotinamida-adenina-dinucleòtid [NAD]
i la NADP
.
Aquests enzims s’uneixen al locus específic de les deshidrogenases tot formant sistemes redox que fan de pont als electrons des del substrat als sistemes flavoproteínics
ferredoxina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes complexes associades amb sofre i ferro en proporcions equimolars.
Presenten un potencial redox altament negatiu E´ 0 =-0,432V, fet pel qual són agents reductors forts i actuen com a transportadors d’electrons en processos tributaris de la fotosíntesi, la fixació de nitrogen, certes fermentacions i el cicle de Krebs en la majoria d’organismes
diagrama de Frost

Diagrama de Frost
© Fototeca.cat
Química
Diagrama que indica les reaccions d’oxidoreducció d’un element mitjançant la representació de les espècies químiques que forma en guanyar o perdre electrons o en combinar-se amb hidrogen o oxigen.
A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en…
indicador
Química
Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest, generalment per un canvi de color, el punt d’equivalència de les volumetries.
Els indicadors de neutralització són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna Els indicadors mixts són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició d’un…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera…