Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
refrigerant
Física
Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.
Són refrigerants primaris aquells que formen part d’un cicle de refrigeració i que transporten l’energia calorífica des d’un nivell de baixa temperatura a un de més alta Internacionalment són designats per un número codificat segons llur constitució química precedit de la lletra R Comercialment el número de codi va precedit d’un nom específic per a cada fabricant Així, les famílies dels Arcton, Freon, Frigen, etc, corresponen a refrigerants de diferents firmes comercials Les característiques físiques desitjables en un refrigerant primari són pressions de condensació…
refrigerant
Farmàcia
Dit de l’element destinat a disminuir exteriorment la temperatura de la pell i contribuir així a l’acció antitèrmica d’altres medicaments.
Hom empra com a refrigerants compreses fredes, bosses de glaç, banys freds, etc
cloroform
Química
Líquid volàtil d’olor etèria, el més important dels tres halogenoforms; reuneix, juntament amb l’alt poder de dissolució que caracteritza els solvents lipòfils, una particular capacitat de dissolució per a nombrosos composts polars, la qual cosa fa que sigui molt emprat com a solvent i agent d’extracció; els seus àtoms de clor poden ésser substituïts per l’acció de reactius bàsics i dóna derivats de l’àcid fòrmic; per acció de la llum solar s’oxida i dóna fosgèn
.
Hom l’empra en l’obtenció de refrigerants, propulsants i plàstics de fluorocarboni, en l’obtenció de colorants i com a anestèsic general tot i que el seu ús ha decaigut, car les dosis tòxica i anestèsica són molt pròximes
perfluorat | perfluorada
Química
Dit de cadascun dels composts orgànics que tenen tots llurs àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de fluor.
Té una gran importància el tetrafluoroetilè, el qual per polimerització en suspensió condueix al tefló Els composts perfluorats de pes molecular baix són emprats com a refrigerants refrigerant i com a agents propulsors en fase de vapor d’aerosols aerosol Els polímers perfluorats troben actualment una extensa aplicació industrial gràcies a les seves propietats d’estabilitat tèrmica i química, solubilitat molt baixa en els dissolvents, ininflamabilitat i escassa toxicitat
agent refrigerant
Química
Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i…
tamís molecular
Química
Denominació genèrica, introduïda per McBain, per a diverses zeolites anhidres i cristal·lines que poden separar per adsorció (persorció) molècules basant-se en llurs diàmetres crítics.
Hom designa usualment els tamisos moleculars mitjançant un nombre, en el qual hom fa esment del diàmetre dels porus per tal de saber quines molècules seran adsorbides per cada tamís en particular En forma anhidra, arriben a tenir un 45-50% del seu volum buit tanmateix, a causa de llur preu elevat, és convenient de regenerar-los, la qual cosa és feta generalment per escalfament al buit a temperatures entre 150°C i 400°C Comercialment, foren introduïts l’any 1954 per la Union Carbide, i l’aplicació inicial era la dessecació de fluids refrigerants Hom els sol presentar en forma de…
refrigerant

Refrigerants de Liebig, de boles i de serpentí (a dalt); de Dimroth i de Dimroth de camisa (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Peça d’un muntatge de destil·lació o de reflux, en forma de tub, a l’interior del qual es condensa el vapor, i posteriorment es refreda el líquid condensat, per intercanvi de calor amb un altre fluid que circula per l’exterior dins un altre tub o camisa (refrigerant de Liebig).
Per tal d’aconseguir una major superfície de bescanvi, hom ha dissenyat diverses modificacions del tub de condensació, com és ara que tingui uns bulbs equidistants refrigerant de boles , una forma helicoidal refrigerant de serpentí , etc
radiador

Radiador d’aigua d’aletes per a automòbil
© Fototeca.cat
Calefacció
Aparell que presenta una gran superfície de radiació.
Emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc, com en els de les installacions de calefacció central, o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula, com en els dels circuits de refredament dels motors de combustió interna, especialment els dels vehicles automòbils Els radiadors de motor , en els quals el líquid calent entra per la part superior i surt per la inferior, ja refredat, poden ésser d’aigua, eventualment barrejada amb líquids refrigerants, o d’oli, segons que per l’interior circuli…
oli aïllant
Química
Oleïcultura
Olis minerals refinats emprats com a aïllants elèctrics i refrigerants en transformadors, circuits de frens i contactes elèctrics.
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…