Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
sènon | sènona
Història
Membre d’un antic poble gal establert a la conca superior del Yonne i sobre una part de l’altiplà de Langres.
Els seus establiments principals eren les ciutats de Sens llur capital, Melun, Montereau, Corbeil i Auxerre Cèsar els dominà i els imposà un rei vers el 53 aC, però el refusaren i s’aliaren a Vercingètorix en la contraofensiva dels gals que acabà amb la desfeta d’Alèsia 51 aC
Abba Mari ben Mošé ben Yosef
Judaisme
Rabí, conegut també per N’Astruc de Lunèl.
De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una…
Pieter Stuyvesant
Història
Colonitzador holandès.
Funcionari calvinista de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals 1632, fou enviat 1647 a Nova Amsterdam per a reorganitzar-hi l’administració S'enfrontà als colons i afavorí els interessos de la Companyia, però el 1653 establí un govern municipal autònom Perseguí els traficants d’armes i de licors i els luterans, i combaté els suecs de Delaware Atacat per l’almirall anglès Richard Nicolls 1664 en nom del rei Carles II d’Anglaterra, els colons li refusaren ajut i s’hagué de rendir, després de signar un acord que garantia els drets dels colons holandesos
Joan Francesc Ferrer
Història
Militar
Militar.
Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial
Anguilla

Anguilla La badia de Shoal
Territori no independent
Illa
Illa de les Petites Antilles, la més septentrional de les illes de Sobrevent, que constitueix una dependència de la Gran Bretanya. El territori també comprèn l’illa de Sombrero i molts illots deshabitats. La capital és The Valley.
Anguilla és una illa plana on predominen les calcàries miocèniques, té un llac salí al mig i, a la costa sud, hi ha esculls de corall L’economia és basada en l’agricultura cotó i sisal, la copra, l’explotació de sal i fosfats, la pesca i la ramaderia ovina, bé que el turisme és un altre recurs important Descoberta per Colom l’any 1493, des del 1650 fou ocupada pels anglesos i administrada com a part de les illes de Sobrevent El 1967 Saint Christopher, Nevis i Anguilla esdevingué estat associat a la Gran Bretanya Els anguillans, però, refusaren el govern de Saint Christopher i…
Christoph Willibald Gluck

Christoph Willibald Gluck
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet Don Juan 1761 i…
Antonio José de Sucre
Antonio José de Sucre
© Fototeca.cat
Història
Capitost de la independència sud-americana.
Crioll veneçolà, a 15 anys s’uní als insurrectes i combaté a Veneçuela i Colòmbia General i lloctinent de Simón Bolívar 1818, li fou encomanat l’alliberament de l’Equador, empresa en la qual reeixí, després de guanyar la batalla de Pichincha 1822 El 1823 fou enviat al Perú a fi d’impedir la recuperació reialista Vencedor a Junín i a Ayacucho 1824 —batalles que anorrearen el poder virregnal al Perú—, fou nomenat mariscal d’Ayacucho Bolívar li encomanà aleshores l’organització de l’alt Perú, i tots dos redactaren una constitució El 1826 Sucre fou elegit president de la República Bolívar,…
Emiliano Zapata

Emiliano Zapata
Història
Dirigent revolucionari mexicà.
D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…
guerra de Successió d’Àustria
Història
Conflicte bèl·lic europeu que esclatà a la mort sense descendència masculina de l’emperador Carles VI d’Àustria (octubre del 1740).
Fou motivat pel secular antagonisme austrofrancès, per les ambicions territorials de Prússia i per la rivalitat mercantil i colonial entre la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, de l’altra Malgrat llur acceptació de la Pragmàtica Sanció , les potències europees refusaren de reconèixer Maria Teresa per tal d’emparar-se de territoris austríacs El conflicte s’inicià amb la conquesta de Silèsia per part de Frederic II de Prússia desembre del 1740 — abril del 1741 Tot seguit França, Espanya, Baviera i Saxònia s’uniren al vencedor en la lliga de Nymphenburg Maria Teresa, no…
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…