Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Dalmau de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VIII).
Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…
El comerç interior
Les activitats comercials, és a dir, l’intercanvi de productes amb mediació de diners o no, són tan antigues com la humanitat De fet, n’hi ha arreu on hi hagi una societat mínimament organitzada, ja que elles mateixes constitueixen un factor d’organització social Representar el comerç interior, el comerç local, en un mapa del món és, doncs, gairebé impossible per definició i per manca de dades homologables Els mapes que representen les ciutats com els mapes 15 i 53 podrien servir d’alguna manera per a expressar les principals localitzacions de les activitats comercials de caràcter interior i…
La República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1939): Una introducció
L’etapa de la història d’Espanya i de Catalunya que va de la proclamació de la República al final de la Guerra Civil encarnà l’esperança collectiva d’assolir una societat democràtica, en contrast amb el caciquisme imperant durant la Restauració isota la ignomínia de la Dictadura També pretenia defensar un laïcisme racional ialliberador, fer possible la presència en la política de les classes marginades, promoure noves relacions socials de producció, transformar l’Exèrcit en un instrument respectuós de la legalitat constitucional, solucionar els problemes de la propietat de la terra i de les…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…