Resultats de la cerca
Es mostren 1487 resultats
registre
Música
Extensió que comprèn normalment cadascun dels tipus de veu humana.
Segons el criteri basat en l’interval d’agudesa o gravetat de la veu, hom distingeix els registres de soprano, mezzosoprano , contralt, tenor, baríton i baix D’acord amb el timbre, el volum i la ressonància, hom parla també de registre oral, de cap i de pit
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
registre
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Compilació manuscrita de documents originals o còpies en el moment de llur expedició.
Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII 1073-85 bé que…
registre
Música
Conjunt de cordes d’un cordòfon o tubs d’un orgue associats a un timbre o una sonoritat concrets.
En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano són hereus…
registre
Música
En certs instruments de teclat (orgue, harmònium, clavicèmbal, etc.), mecanisme (palanca, tirador, corredora, etc.) que permet activar o desactivar el funcionament dels seus diferents jocs o registres (vegeu l’accepció anterior del terme).
registre
Arxivística i biblioteconomia
Quadern o llibre on hom inscriu els llibres d’una biblioteca per ordre cronològic d’entrada.
registre
Tecnologia
Placa, vàlvula, etc, que permet de regular el tiratge d’una xemeneia, l’entrada d’aire a un fogar o, en general, la circulació d’un fluid per una conducció.
registre
Tecnologia
Obertura proveïda de tapa que permet de tenir accés a l’interior de les xemeneies, de les canalitzacions cobertes, de les conduccions subterrànies, etc, per tal de comprovar el funcionament i l’estat de llurs elements, efectuar-hi alguna reparació, etc.
registre
Tecnologia
Peça proveïda de dos topalls entre els quals passa l’espiral d’un rellotge, que serveix per a regular la marxa del mecanisme, tot accelerant-la o retardant-la.