Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
agrupament col·lectiu
Economia
Concentració de les empreses d’un mateix ram dins d’un determinat àmbit espacial, i que va tenir lloc l’any 1936.
Els agrupaments collectius eren regits i administrats per un consell d’empresa, integrat per representants del conjunt dels treballadors i dels tècnics, i per un interventor de la Generalitat, nomenat pel conseller d’Economia, d’acord amb els treballadors Era obligatòria la inscripció al Registre Mercantil
petxeneg | petxenega
Història
Individu d’un poble tàtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra.
Dividits en tribus, eren regits per l’assemblea d’ancians Criadors de bestiar, eren comerciants i servien de mitjancers entre Rússia, Bizanci i l’Orient Constituïren una amenaça constant per a l’imperi Bizantí, els búlgars i Kíev Foren pràcticament exterminats per Aleix I Comnè 1091 i per Joan II 1122
administració local
Dret administratiu
Administració pública formada per un conjunt d’entitats independents entre elles i cadascuna amb una competència limitada al seu territori particular, dins el qual decideix sobre els seus interessos.
La unitat bàsica de l’administració local és el municipi, però pot existir una altra categoria de persones públiques, la de les situades entre els municipis i l’administració central, que agrupen diversos municipis limítrofs en una unitat superior, i que s’anomena, segons els estats, província, departament, regió, etc Els municipis són regits per un consell municipal o ajuntament, i les persones intermèdies, per organismes que han rebut diverses denominacions segons els estats i les èpoques històriques
dḗmos
Història
Originàriament, conjunt de ciutadans d’una polis grega, regits per uns mateixos drets.
A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts
Sergi
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (~520-~555).
Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics
Ardó
Història
Rei visigot, successor d’Àkhila II en els territoris regits per aquest fins el 713.
Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-Ḥurr qui, en…
cos de comerç
Història
Nom que prengueren les antigues corporacions o col·legis de mercaders matriculats a Barcelona, València i Saragossa suprimides pels decrets de Nova Planta (1707-16).
En ésser restablerts a la segona meitat del s XVIII el de Barcelona —dit també cos o comunitat de comerciants — el 1758 per Ferran VI els de València i Saragossa, el 1763 per Carles III Els de Barcelona i València foren regits per les respectives juntes decomerç A Barcelona —on subsití després del 1714 la confraria dels mercaders o de la Mare de Déu de la Soledat— hom intentà de reorganitzar la corporació ja el 1735 en ésser establerta l’efímera Junta…
província
Història
A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà: propretor, procònsol, etc.
Corresponia normalment als termes genèrics de regió, nació Més tard el mot es referia només als territoris d’ultramar tributaris de Roma, regits per dret de conquesta per una lex provinciae o base administrativa, adaptada i corregida per cada nou governador amb edictes propis De primer foren regides per magistrats elegits, als quals més tard hom afegí dos pretors addicionals el 197 aC per a la Hispània posteriorment hom recorregué al sistema de la prorogatio o assignació per sorts de cadascuna de les províncies als magistrats i quan cessaven del càrrec al darrer segle de la república foren…
departament
Geografia
Política
Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.
A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina