Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Derôme
Família de relligadors (s. XVII-XVIII) continuadora de l’estil dels Pandelup
.
El més destacat d’ells, Nicolas Derôme el Jove París 1731 — 1788, abandonà l’antiestètica barreja d’estils que alguns relligadors feien i creà un nou estil Els relligats dels Derôme es distingeixen pel guarniment dels llibres amb florons que formaven grups com si fossin orles i deixaven net el centre, on de vegades estampaven un monograma o un escut i per un ocell amb les ales obertes
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cobrir amb fulls d’or les lletres o vinyetes que hom imprimeix en les cobertes d’un llibre.
La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa i premsa de…
relligador | relligadora
Oficis manuals
Persona que relliga llibres; enquadernador.
Fins al s XVIII la relligadura dels llibres era pròpia del gremi de llibreters llibreter De mica en mica l’ofici adquirí una personalitat pròpia, vinculat des del s XIX a les cases editorials alguns relligadors han estat veritables artistes enquadernació
Emili Brugalla i Turmo
Disseny i arts gràfiques
Relligador.
Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm 1966 i a Ascona Suïssa…
Estienne Roger
Música
Impressor francès de música establert als Països Baixos.
Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits…
dent de gos
Disseny i arts gràfiques
Sistema emprat pels relligadors per a cosir els llibres de fulls solts.
dent de llop
Disseny i arts gràfiques
Brunyidor corbat emprat pels relligadors per a brunyir els talls amb canal, format per un tros de pedra d’àgata muntat en un mànec de fusta.
premsa de relligar
Disseny i arts gràfiques
Nom genèric que hom dóna a les diferents eines emprades pels relligadors o enquadernadors quan cal subjectar els llibres o quan cal que estiguin fortament premuts, en qualsevol de les operacions a les quals els sotmeten.
Aquestes eines poden ésser constituïdes per dues peces de fusta o metàlliques unides per dos espàrrecs que les premen en enroscar-hi les femelles, o bé poden consistir en petites premses de cargol d’accionament mecànic o hidràulic, segons la importància del taller
L’expulsió dels conversos
En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió social que, en…
Característiques, producció i circulació del llibre
Art gòtic
En iniciar-se l’època que, convencionalment, hom ha acordat d’anomenar gòtica, el llibre, en terres catalanes i arreu del món occidental, experimentà diversos i importants canvis formals que anaven des de la utilització de nous tipus d’escriptura i una nova presentació de la pàgina fins a culminar en un canvi total de l’estructura, propiciat per un sistema de producció diferent, com ho serà el pas de la producció manual a la mecànica, introduïda per l’aparició i consolidació de la impremta Tots aquests canvis s’expliquen, com es veurà, per un nou model social caracteritzat per una notable…