Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
robatori
Dret penal
Apoderament d’una cosa moble realitzat amb ànim de lucre i violentant o intimidant les persones o forçant les coses.
La violència sobre les persones va des de la mort fins a la intimidació la força exercida sobre les coses comprèn no sols l’esbotzament de parets, portes, caixes, etc, sinó l’escalada o la utilització de rossinyols, claus falses o sostretes En són agreujants l’ús d’armes o la comissió en cases habitades, edificis públics, bancs, esglésies, etc, i pot ésser condemnat amb l’arrest major
Daniel Monzón Jerez
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià comunicació audiovisual a Madrid i exercí professionalment la crítica cinematogràfica a Fotogramas i altres publicacions i a Televisió Espanyola S'inicià en la creació cinematogràfica com a guionista de Desvío al paraíso 1994, dirigida por Gerardo Herrero, i l’any 2000 debutà com a director amb El corazón del guerrero , que guanyà diversos premis internacionals de gènere fantàstic Seguiren la comèdia El robo más grande jamás contado 2002, La caja Kovak 2006, en el gènere de terror, i el drama Celda 211 2009, guardonat el 2010 amb un premi Sant Jordi i vuit premis Goya,…
Miquel Cussó i Giralt
Cinematografia
Guionista.
Vida Rellotger de professió, escrivia novelles romàntiques i de l’Oest que publicava amb diversos pseudònims La seva activitat com a guionista s’inicià el 1958 associada a la productora dels germans Balcázar Perfectament adaptat a les tendències populars d’aquesta productora melodrames i comèdies, participà, ocasionalment amb el pseudònim de Sergio Duval, en La muralla 1958, Lluís Lucia, Las locuras de Bárbara 1958, Charlestón 1959 i El amor que yo te dí 1959, tots tres de Tulio Demicheli, i l’últim segons la seva novella homònima La encrucijada 1959, Sueños de mujer 1960, Al otro lado de la…
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…
Antonio Resines
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic castellà Antonio Fernández Resines.
De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…
Noel Clarasó i Serrat
Cinematografia
Guionista.
Vida Fill de l’escultor Enric Clarasó i Daudí 1857 - 1941, es llicencià en dret i filosofia i lletres abans d’iniciar una prolífica trajectòria periodística i literària El 1946 publicà l’assaig El arte de perder el tiempo , en què parla del cinema com una de les grans distraccions Collaborà en "La Vanguardia Española" durant més de trenta anys, i fou guardonat amb el premi Crexell per la novella inèdita Francis de Cer Publicà indistintament en català Un camí , 1956 Un benestar semblant , 1957 L’altra ciutat , 1968 i en castellà El río crece , premi Ciutat de Barcelona 1961, i també escriví…
Carles Gusi i Poquet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida De formació autodidacta, començà a filmar i a fotografiar pel seu compte fins que tingué l’oportunitat d’illuminar el primer llarg, l’independent en 16 mm Lock-out 1973, Antoni Padrós, a més d’ Invitado a una decapitación 1974, Miguel Tristán, en color i amb Tomàs Pladevall Després participà en cintes de Jesús Garay, com Nemo 1977-78 i Manderley 1980 de Carles Balagué, Denver 1980 i Viva la Pepa Mel i mató 1981 d’Antonio Chavarrías, Una ombra al jardí 1988, i d‘Enrique Urbizu, Tu novia está loca Una comedia feliz 1987 i Todo por la pasta 1990 També compartí amb Julio Medem i Álex de la…
Magí Pers i Ramona
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia Publicà Arte de sastrería 1836 i dirigí i fou fundador del periòdic El agente de los Sastres 1846 i el Diario de Villanueva Amic de Marià Cubí, fou un dels seus més destacats…
,
Miquel Iglesias i Bonns
Cinematografia
Director.
Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
Marcel·lí Domingo i Sanjuán
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un guàrdia civil, residí a Agramunt i, a divuit anys, a Tortosa, on estudià magisteri i exercí de mestre i on començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a la mateixa Tortosa fou creat, per exemple, el grup polític femení conegut per “Les Marcellines” El 1911 passà a formar part del consell general de la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR, i el 1914 fou elegit diputat a les corts espanyoles El 1915, amb Francesc Layret, promogué la creació…