Resultats de la cerca

Fill de Josep Robrenyo i Tort La dècada de 1830-40 arribà a l’Havana, on féu d’actor i escriví diverses obres El 1841 debutà al Teatro Tacón, on estrenà La carcajada Amb els seus germans Francesc i Daniel constituí el 1842 una companyia dramàtica espanyola que introduí la sarsuela a Cuba amb l’estrena d' El duende 1853 Facilità l’arribada a Cuba d’actors i actrius reconeguts com Matilde Díez i Manuel Catalina Fundà a l’Havana el Teatro Variedades 1860 i l’Ariosa 1868 i recorregué tota l’illa i diversos països llatinoamericans amb la companyia Entre les seves obres escrites…

Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patriòtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran difusió al llarg…

Estrena de Joan i Eulàlia o el sarau de la patacada, sainet de Josep Robrenyo i Tort

S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

Tendeix a la materialització dels conceptes espardenyers , per ‘mossos d’esquadra’, fa ús de sufixos deformadors pernilaig , per ‘pernil’ blatinyi , per ‘blat’ bordanya , per ‘borda’, d’abreviacions llonga , per ‘llonganissa’ bufa , per ‘bufetada’, de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original caravinagres , per ‘carrabiners’, d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies xato , per ‘pistola’ calent , per ‘cafè’ Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment Josep Robrenyo, Juli…

Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell

Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment…

Inicià la carrera militar, però passà al teatre Actuà al Principal de Barcelona 1849-50, en sainets de Robrenyo, de Renart, etc, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà Lo rector de Vallfogona 1871, La dida 1872 i El ferrer de tall 1874, de Frederic Soler, i Pau Claris 1879, de Conrad Roure també dirigí un gran nombre d’obres Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n'escriví en castellà, com Los percances de un viaje 1850 i El halconero 1874 El seu fill Frederic García…

Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué…