Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
rossellonès
Lingüística i sociolingüística
Nom amb el qual és conegut habitualment el català septentrional.
rossellonès | rossellonesa
Grup Rossellonès d’Estudis Catalans
Associació creada a la fi del 1960 amb la finalitat de divulgar la llengua catalana, mantenir-ne i desenvolupar-ne l’ús al Rosselló, generalitzar l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i assegurar l’aplicació i la millora de la llei Deixonne (del 1951) sobre el seu ensenyament.
Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua…
Institut Rossellonès d’Estudis Catalans
Institució creada el 10 de juny de 1968 per un grup de persones del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans que consideraven aquesta entitat massa compromesa amb l’esquerra.
Té per finalitat l’estudi, la divulgació, la protecció i l’ensenyament de la llengua i de la cultura catalanes al Rosselló
El teatre rossellonès del sis-cents
Corrua de personatges satírics, GBouttats, Anvers, 1699 BC Sovint s’accepta l’axioma que repeteixen bona part dels manuals literaris i que afirma que, fins a arribar al tractat dels Pirineus el 1659, la història de la literatura rossellonesa es confon amb la catalana Quan Josep Sebastià Pons publicà el 1929 la seva tesi doctoral sobre La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIIIe siècles , la parcellà en tres àmbits que permeten acotar la pràctica teatral al Rosselló la lluita lingüística, els místics rossellonesos i els goigs No cal dir que l’escena religiosa, la part més…
Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació
Organisme successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló.
El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, La Falç set números A la fi del 1972 el succeí l’ Esquerra Catalana dels Treballadors
Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista de divulgació publicada a Perpinyà entre el 1921 i el 1951.
Tanmateix, des del 1921 fins al 1927 sortí amb el títol d’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó i des del 1928 fins al 1938 i els anys 1950 i 1951, sota el títol Almanac Català Rossellonès S’editaren un total de 19 números, en els quals es publicaren alguns treballs de caràcter històric i etnogràfic de Juli Delpont, Josep Sebastià Pons, Horace Chauvet i Carles Guardó
Constitució del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC)
Constitució del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC
Es funda l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans (IREC)
Fundació de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC, a partir d’una escissió del GREC
Agustí Parés
Historiografia catalana
Historiador i prevere rossellonès, d’expressió francesa.
Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J…