Resultats de la cerca

Autor teatral i guionista, dirigí després una filmografia socialment compromesa amb Johnny O'Clock 1947, Body and Soul, 1947, All the King's Men 1949, entre d’altres, abans de claudicar davant el setge maccarthista Recuperà més tard el seu prestigi amb The Hustler 1961

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va…

Debutà als catorze anys en el film  Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak,  Ruy Blas 1947, de Pierre Billon,  Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara,  Alexander the Great  1956, de Robert Rossen,  Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier,  Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy,  Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i  Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus…

Germana de la també actriu Olivia de Havilland , el 1919 es traslladà a San Francisco EUA Estudià Art Dramàtic amb l’alemany Max Reinhardt, a Los Angeles, i el 1935 debutà en el cinema amb el pseudònim de Joan Burfield com a secundària a la pellícula No More Ladies , d’Edward H Griffith, i poc després adoptà el cognom de la seva mare Fins el 1966 participà en uns cinquanta films El 1941 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Suspicion d’Alfred Hitchcock, el qual ja l’havia dirigida l’any anterior a Rebecca Altres films seus que mereixen ésser esmentats són September Affair…

Fill d’immigrants antillans, a vuit anys anà a viure a Jamaica, i tornà a Nova York el 1939, a Harlem, on visqué en la pobresa Després d’abandonar els estudis secundaris, s’allistà a l’exèrcit i combaté a la Segona Guerra Mundial Posteriorment, estudià art dramàtic a l’escola de Nova York d’Erwin Piscator, i començà a actuar a l’American Negro Theater Com a cantant, rebé el suport de Miles Davis i Charlie Parker, i creà un estil propi, combinació de jazz , pop i folk amb una acusada preferència per les músiques antillanes Amb el disc Calypso 1956, que conté la cançó Banana Boat i que fou el…

Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1941 edició núm 13  Pellícula Rebecca d’A Hitchcock Director John Ford per The Grapes of Wrath Actor principal James Stewart per The Philadelphia Story Actriu principal Ginger Rogers per Kitty Foyle 1942 edició núm 14 Pellícula How Green Was My Valley de J Ford Director John Ford per How Green Was My Valley Actor principal Gary Cooper per Sergeant York Actriu principal Joan Fontaine per Suspicion 1943 edició núm 15  Pellícula Mrs Miniver de W Wyler Director…

Creada a Barcelona el 3 de novembre de 1943 per Casimiro Bori Fernández i Salvador Vidal i Batet 1899 -1975, amb la participació de Jaume Gallart i Català 1912, tots tres provinents de la Paramount A títol provisional, adoptaren les inicials del nom i primer cognom del primer com a distintiu d’una marca que acabaria convertint-se en definitiva Domiciliada al passeig de Gràcia, seu de la primitiva Paramount anys després s’hi establí la Llibreria Francesa, tingué com a primer president S Vidal i C Bori com a gerent de la sucursal de Barcelona el secretari del consell d’administració fou Felip…

Bulgària va continuar immersa durant l’any en una greu crisi política i parlamentària Des de l’estiu del 2013 el nou Govern, encapçalat per Plamen Oreixarski i format pel partit socialista i la minoria turca, va estar sota la pressió, pràcticament diària, de protestes ciutadanes, que reclamaven la fi de la corrupció del país i una millora de les condicions de vida del país més pobre de tota la Unió Europea, amb una taxa de risc de pobresa que arriba al 48% de la població Per aquesta raó, el Govern ha hagut de superar cinc mocions de censura des de llavors La victòria en les eleccions europees…

Al mes de febrer, el Govern conservador del primer ministre, Boiko Boríssov, va dimitir a conseqüència d’intenses protestes ciutadanes –arran d’una nova pujada dels preus de l’electricitat– contra el Govern i la classe política en general que van aturar el país durant dies La ingovernabilitat en què va caure el país va obligar el president del país, Rossen Plévneliev, a convocar eleccions anticipades el 12 de maig i anunciar un govern tècnic interí de transició Les eleccions van donar la victòria, sorprenentment, al partit del primer ministre sortint 30,1% dels vots, però els…

Al mes d’abril el Govern de Boiko Boríssov va presentar davant la Unió Europea el seu programa nacional de reformes, fruit del pacte d’estabilitat al qual està subjecte el país i que ha implicat l’adopció de noves mesures macroeconòmiques per a controlar el dèficit La situació socioeconòmica del país va continuar sent molt complicada, amb una profunda disparitat regional entre zones pobres i riques, especialment visible en el mercat de treball i el sistema educatiu Bulgària va mantenir una de les dades més elevades d’atur, extrema pobresa i desigualtat de la UE Al mes de juliol es va aprovar…