Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Cobla Els Rossinyols
Música
Cobla catalana fundada a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1889 a partir de la divisió de la Cobla Empordanesa, que havia estat dirigida pel mestre Antoni Agramont.
El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…
Les cantarel·làcies: rossinyols, trompetes i afins
Dues cantarellàcies comestibles molt conegudes són 1 el camagroc Cantharellus lutescens , freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta Craterellus cornucopiodes , dels boscos de planifolis L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret Totes dues es conserven bé assecades prèviament Josep Ribot Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics agaricals, amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot assemblar a la dels…
Bandositats entre les faccions dels Rossinyols i dels Sanglades a Mallorca
Esclaten a Mallorca bandositats entre les faccions dels Rossinyols i dels Sanglades
rossinyol
Rossinyols
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 4 a 10 cm d’alt, en forma d’embut, amb l’himeni disposat en plecs semblants a làmines; és d’un groc de rovell d’ou, i amb una olor com d’albercoc.
Creix en boscs i pastures, especialment sobre sòls àcids És un dels bolets mengívols més apreciats, que té, a més, l’avantatge de no cucar-se
rossinyol del Japó
Rossinyols del Japó
Aardwolf6886 (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels timàlids, de 15 cm, que habita al sud-est de la Xina i en alguns punts de l’Himàlaia, és de colors brillants i té el cant melodiós.
És frugívor i insectívor, i força apreciat com a ocell de gàbia
força
Dret
Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
S'entén per força l’escalament, el trencament de parets, sostres, portes i finestres, la fractura d’armaris i tota classe de mobles tancats, i l’ús de claus falses, rossinyols, etc
Lluís Buscarons i Pastells
Música
Flabiolaire, compositor i pedagog català.
Format musicalment amb el seu avi Baldomer Pastell, formà part de diferents cobles com ara Els Montgrins, Els Rossinyols i Antiga Pep, entre d’altres El 1975 fundà la Cobla Ciutat de Girona Compongué més de setanta sardanes i la suite Llegenda del bruel per a cobla
Josep Blanch i Reynalt
Música
Músic de cobla i compositor de sardanes.
Aprengué el fiscorn amb Pau Guanter i rebé lliçons d’Enric Morera Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí La Principal de Peralada 1915-40 Escriví 130 sardanes, que combinen la tècnica i la saba popular Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc
Lluís Buscarons i Pastells
Educació
Música
Flabiolaire, compositor, director i pedagog.
Iniciat en el conreu de la música pel seu avi matern, el flabiolaire Baldomer Pastell l’avi Rau, formà part de diverses cobles, entre les quals l’Antiga Pep, Els Rossinyols, Girona i Els Montgrins L’any 1975 fundà, amb altres músics, la cobla Ciutat de Girona És autor d’una setantena de sardanes i de la suite per a cobla titulada Llegenda del bruel