Resultats de la cerca

Era una antiga zona pantanosa estany de Coma-ruga , estany de Francàs, propietat del municipi del Vendrell tot i no pertànyer al seu terme fins a època recent, amb deus d’aigua mineromedicinal, explotades al començament del segle XX per dos establiments balnearis banys de Coma-ruga els quals donaren lloc a la formació d’un nucli d’estiueig, molt desenvolupat a partir de 1950-60 El 1981 hi fou inaugurat un port esportiu

Fundat el 1970, els seu primer president fou José Maria Trobo El 1976 inaugurà el port esportiu, que disposa de 265 punts d’amarratge, i la seu social Especialitzat en vela lleugera, també practica pesca i submarinisme Des del 1985 organitza el Trofeu Memorial Gemma Salces d’optimist, i des del 1995, la Travessia Nedant al Port de Coma-ruga El 1988 fou seu de la Copa d’Espanya de classe 420 Els esportistes més destacats són Albert i Josep Rovirosa, Josep Maria Armengol, Albert Ros i Oriol Bou El 2011 tenia uns 380 socis

Regidor de l’Ajuntament del Vendrell i diputat provincial a la Diputació de Tarragona 1979-87, formà part de la comissió Cultura i Esports, i fou president de la de Sanitat i Serveis Socials Al mateix temps, fou portaveu de Convergència i Unió Posteriorment fou diputat al Parlament de Catalunya 1995-97, al Congrés dels Diputats 2000-08 i senador a les Corts Espanyoles des del 2008 També fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2002-03 i directiu de la Fundació d’Exjugadors del FC Barcelona 2002-04

L’església parroquial Sant Vicenç depèn de la de la Bisbal El seu terme era, antigament, pantanós l’estany de Calders és esmentat ja el 938 hi tenia drets el monestir de Sant Cugat del Vallès, que foren totals des del 1017 Al mateix segle fou construït vora els estanys costaners el castell de Calders esmentat ja el 1011 i no n'hi ha vestigis, dins el terme del qual figuraven les esglésies de Sant Salvador del Vendrell i de Santa Maria de Calders i l’església i castell de Sant Vicenç de Calders del qual hi ha el record a la part alta del poble aquest lloc fou fundat el 1047 a l’indret de l’…

Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en record seu

Començà a jugar al Tennis Brisamar de Coma-ruga i també al Masia Blanca, el Club Tennis Vendrell i el Reial Club de Tennis Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil i cadet 1973, d’Europa cadet 1977 i de l’Orange Bowl 1978 Com a professional guanyà el Challenger d’Agadir 1985 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1988 Passà a exercir d’entrenador Dirigí Tomàs Carbonell, Francis Roig, Carles Costa, Fernando Vicente i Beto Martín, però els seus grans èxits arribaren amb Arantxa Sánchez Vicario, a la qual situà com a número 1 del món en les dues temporades que l’…

Situació i presentació Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà Tarragonès i per un punt, al NW, amb Bonastre El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacionsEl nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere Venus, nom de persona que a l’època…

Estudià a Viena Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general 1796 Es distingí a les batalles de Marengo 1800 i Austerlitz 1805 i en la invasió del regne de Nàpols 1806 Nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme 1808, per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí Compensà…

La regió natural i històrica del Penedès és situada al S de Catalunya entre la comarca de l’Anoia al N‚ el Camp de Tarragona a l’W‚ el Baix Llobregat a l’E i la mar al S La divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936 i la del 1987 van dividir el Penedès en tres comarques administratives l’Alt Penedès‚ el Baix Penedès i el Garraf‚ amb les capitalitats de Vilafranca del Penedès‚ el Vendrell i Vilanova i la Geltrú Tanmateix‚ però‚ es pot parlar d’una manera genèrica del Penedès‚ perquè presenta característiques geogràfiques pròpies i‚ sobretot‚ un passat històric comú Els…