Resultats de la cerca

En injectar-los produeixen una immunitat adquirida passiva Poden ésser homòlegs o d’origen humà i heteròlegs o d’origen animal Aquests darrers poden ésser antitòxics , és a dir, immunitzants contra toxines, com per exemple els sèrums antidiftèrics, antitetànics, antibotulínics, antigangrenosos, etc, i antimicrobians , que immunitzen contra bacteris o virus, com per exemple els sèrums anticolèrics, antiràbics, antitífics, etc

Descriví per primera vegada la malaltia infecciosa que porta el seu nom angina de Plaut-Vincent i contribuí a l’obtenció de vacunes i sèrums, especialment contra la gangrena gasosa

Format a l’escola alemanya de Koch i collaborador de Behring, intervingué en l’obtenció dels primers sèrums antitetànic i antidiftèric Descobrí, al mateix temps que Yersin, el bacil de la pesta Al Japó fou creat, en honor seu, l’institut Kitasato, dedicat a l’estudi de les malalties infeccioses

El germen responsable fou isolat el 1923, per Bridré i Donatien, a partir de la sang d’animals malalts Produeix lesions en articulacions, ulls i mamelles la via més freqüent d’entrada de gèrmens a l’organisme és possiblement la digestiva durant la malaltia la secreció làctica disminueix o cessa totalment, i alhora és freqüent l’avortament en les gestants els sèrums hipermimunes proporcionen solament una protecció transitòria

Els autoinjectables són envasats en ampulles de vidre unides mitjançant un tub de goma a una agulla d’injeccions duen també un filtre per tal d’evitar el pas d’alguna partícula de vidre produïda en escapçar l’ampulla en el moment d’iniciar la injecció Hom recorre generalment a aquest sistema d’injecció en l’administració de solucions o sèrums per a restablir l’equilibri hídric, i també en certs medicaments d’urgència

Professor de bacteriologia i director dels Instituts Pasteur de Saigon 1891 i Lilla 1894, fou una de les grans figures de l’escola de microbiologia francesa Entre les seves nombroses aportacions a la profilaxi, la diagnosi i el tractament de les malalties infeccioses, cal esmentar els treballs fets juntament amb Guérin referents al bacil atenuat de la tuberculosi i a la vacunació preventiva contra aquesta malaltia vacuna BCG, 1926 Altres treballs seus es refereixen als sèrums contra les picades de serps i contra la pesta 1895

En sentit més ampli, el terme és emprat per a significar la capacitat de reacció d’un organisme davant d’una substància antigènica La immunitat és natural congènita o adquirida en aquest segon cas pot ésser espontània , com a resultat d’una infecció prèvia induïda per una malaltia aparent o oculta, o bé provocada mitjançant una acció terapèutica vacunació La immunitat provocada és activa quan és el mateix organisme el que reacciona contra l’agent patogen inoculat, i passiva quan depèn de substàncies immunitzants fora de l’organisme sèrums

Els pirògens passen pels filtres corrents i àdhuc pels de cellulosa microporosa, però són retinguts, limitadament, pels filtres d’amiant No es destrueixen per la calor inferior als 130ºC, però sí a més de 180ºC Químicament hom suposa que són polisacàrids que poden ésser destru|ts també pels àcids i àlcalis forts Foren descoberts per Hort i Penfold l’any 1911 La comprovació d’absència de pirògens en els injectables obligatòria segons totes les farmacopees en els injectables intravenosos, especialment els de gran volum —sèrums artificials— és feta en conills mesurant l’augment de…

Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties infeccioses…

La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals per a…