Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
sediment
Matèria que un líquid portava en suspensió i s’ha disposat al fons del recipient que el conté o que l’ha contingut.
sediment marí
Geologia
Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.
Els sediments pelàgics més destacables són el fang vermell o bru, el de globigerines, el de radiolaris, el de diatomees, el de pteròpodes i els nòduls de manganès El fang vermell o bru , compost per partícules de dimensions argiloses
sediment
Medicina
Pòsit format per la precipitació de matèries en suspensió en un líquid.
Hom parla especialment dels sediments urinaris per referir-se als dipòsits sòlids que apareixen a l’orina després d’un cert temps de romandre en repòs
sediment
Geologia
Material sòlid fragmentari, o massa d’aquest material, bé sigui d’origen orgànic o inorgànic, que s’origina de la meteorització de les roques preexistents i és transportat i dipositat per l’aire, l’aigua o el glaç, o bé que s’ha acumulat per altres agents naturals, tals com la precipitació química a partir d’una solució, o d’una secreció dels organismes vivents i que forma capes o estrats sobre la superfície de la terra a les temperatures ordinàries i d’una manera incoherent i no cimentada (per exemple, sorra, grava, llim, llot, till, loess, etc).
llim
Mineralogia i petrografia
Sediment constituït en la seva major part per llim.
Juntament amb l’argila i l’aigua forma el fang Quan un sediment de llim ha sofert un procés de diagènesi i s’ha endurit, hom l’anomena limolita
motlle
Geologia
Figura d’alguna estructura o animal que queda en un sediment en consolidar-se aquest.
En un sediment tou poden produir motlles el corrent d’aigua, l’impacte de pedres, les petjades d’animals, etc Si damunt d’ells es dipositen capes de materials més compactes, aquestes s’adapten a les formes preexistents i en consolidar-se donen llur forma “en negatiu”
bentos d’aigua dolça
Ecologia
Bentos que es desenvolupa a les aigües continentals estancades o de circulació lenta, d’una complexitat menor que el bentos marí.
Comprèn diversos tipus de comunitats, com la d’organismes que es desplacen sobre el sediment mòbil del fons hèrpon , la d’organismes que habiten dins el sediment argilós del fons pèlon , la d’organismes que habiten entre els grans de sorra del fons psàmmon , la d’organismes fixats sobre superfícies dures submergides pècton i la de les plantes aquàtiques arrelades al fons rizòmenon , siguin emergents helostàdion o submergides hidrostàdion
tixòtrop | tixòtropa
Anàlisi d’orina per determinar malalties infeccioses
Patologia humana
Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar…