Resultats de la cerca

No investiga, doncs, Sumer, tractat per la sumerologia El terme és, però, erroni, car equival a prendre la part Assíria pel tot Assíria, Accad i Babilònia Assiris i babilonis eren hereus directes del regne d’Accad, amb una mateixa llengua, l'accadi L’assiriologia nasqué, pràcticament, el 1802, quan l’alemany Grotefend desxifrà parcialment l’escritura cuneïforme aquemènida o persa Fou seguit en camp de l’escriptura cuneïforme no solament l’aquemènida, sinò també l’accàdia, per diversos estudiosos els francesos Burnouf i Oppert, el norueg Lassen, l’irlandès Pincks i els britànics Talbot i,…

La família afroasiàtica se subdivideix en les branques següents semític, egipci, amazic, cuixític, omòtic i txadià

Tanmateix, són difícils de justificar les afinitats específiques entre els cinc grups i llur diferenciació amb el semític llengües camitosemítiques

Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp

Déu del Sol, ho era també de la justícia i de l’equitat Era venerat a Zararim Larsa i a Sippar Fill del déu lunar Nanna corresponent al semític Sin i de Ningal, era espòs de Shemirda corresponent a l’Aya semítica, de la qual tingué un fill, Šakan, déu de les cabres, les gazeles i altres animals de l’estepa

Tenia un alfabet de 25 caràcters alguns dels quals coincideixen amb formes de l’alfabet actual dels tuàregs de formes geomètriques En són conservades inscripcions, localitzades sobretot al domini de l’antiga Cartago, difícilment desxifrables i gairebé totes d’època romana Algunes són escrites en caràcters llatins L’escriptura líbica és probablement un derivat aberrant del semític occidental, i té signes similars a algunes formes fenícies

Creada, segons la tradició, pel déu Brahmā, és derivada probablement d’un alfabet sud-semític, adaptat posteriorment a les condicions fonètiques de les llengües indoàries es distingeix especialment en el sentit de l’escriptura, d’esquerra a dreta, i en el fet de notar les vocals Ha donat lloc a la majoria dels alfabets actuals estesos per l’Índia i l’Àsia del sud-est

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols…

Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com…

Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…