Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
semiconductor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Química
Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants.
L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat…
heterojunció
Electrònica i informàtica
Junció constituïda per dos materials semiconductors de característiques diferents.
Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6…
banda prohibida
Física
Diferència d’energia que hi ha entre la part inferior de la banda de conducció i la part superior de la banda de valència que es troba en els àtoms de materials aïllants i semiconductors.
Els electrons dels materials semiconductors podran passar de la banda de valència a la de conducció si reben prou energia per saltar la banda prohibida
efecte Gunn
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1963 pel físic J.B. Gunn, en els semiconductors del grup III-V com l’arsenur de gal·li i el fosfur de gal·li de tipus n.
En aquests semiconductors, l’aplicació d’un camp elèctric superior o un cert valor llindar produeix la transferència d’electrons del mínim absolut de la banda de conducció a un altre mínim superior en què els electrons tenen una mobilitat més petita i, per tant, la seva velocitat de desplaçament resulta disminuïda Aquesta disminució produeix l’aparició en el semiconductor d’una acumulació de càrrega seguida d’una zona de buidament, que rep el nom de domini Aquests dipols o dominis es desplacen en el temps al llarg del semiconductor, des del càtode fins a l’ànode, on produeixen un…
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones…
transistor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’estat sòlid, basat en les propietats conductores dels materials semiconductors, que hom empra per a controlar o amplificar un corrent elèctric.
Les seves petites dimensions, fiabilitat, durada, baix consum, preu, etc, els ha permès de substituir avantatjosament els tubs electrònics, de manera que, actualment, aquests només són utilitzats en aplicacions molt especials L’evolució de l’electrònica dels semiconductors és ben palesa pel que fa al perfeccionament dels transistors, sobretot quant a la tecnologia de fabricació i també en el desenvolupament de nous tipus o models El primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans JBarden i WBrattain, que juntament amb WSchockley treballaven als laboratoris de la Bell…
William Bradford Shockley
Física
Físic nord-americà d’origen anglès.
Fou un dels contribuïdors més decisius en l’estudi dels semiconductors i llurs aplicacions perfeccionà el primitiu transistor i elaborà el de junció Publicà Electrons and Holes in Semiconductors 1950, obra bàsica en aquest camp El 1956 rebé, juntament amb Bardeen i Brattain, el premi Nobel de física
Frederic García i Moliner
Biologia
Físic.
Fou professor d’investigació al CSIC, a la Universitat d’Illinois i a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat diferents camps de la física de l’estat sòlid teoria de transport en metalls i en semiconductors fricció interna, metalls i semiconductors estadística de quimioadsorció teoria de pseudopotencials, etc Actualment la seva investigació gira entorn de les estructures semiconductores quàntiques estructura electrònica, modes vibracionals i resposta dielèctrica Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre…
cèl·lula solar
Tecnologia energètica
Cèl·lula fotovoltaica destinada a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.
Inicialment eren constituïdes per una capa de seleni, recoberta per una làmina d’or, que era dipositada sobre un suport de ferro niquelat Posteriorment, es van desenvolupar altres tipus basats en les propietats de la junció p-n dels semiconductors inicialment silici, i més tard materials composts dels grups III-V, com arsenur de galli, o composts dels grups II-VI, com el sulfur de cadmi, etc Aquests darrers dispositius presenten un rendiment de conversió d’energia superior als anteriors, i han esdevingut, per tant, els components usuals de les cèllules solars La recerca de…
Jordi Pascual i Gainza
Física
Físic.
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina