Resultats de la cerca

Constitueix una mesura quantitativa de la qualitat d’un sistema de comunicació En un receptor, la relació senyal/soroll depèn de les potències del senyal i del soroll copsats, però també del soroll introduït pel mateix receptor, i de la millora obtinguda per la desmodulació, segons el tipus de modulació emprat Així, cal una relació de 10 dB perquè un senyal d’audició sigui intelligible, o bé 40 dB per a una bona imatge de televisió Per això, un dels paràmetres descriptius d’un quadripol amplificador, filtre,…

Són usats per a mesurar la relació senyal/soroll en els circuits

El soroll representa sempre en tot sistema de transmissió d’informació un desavantatge a causa de la pertorbació que pot produir Per a reduir al mínim el seus efectes, cal que la relació senyal/soroll sigui com més elevada millor

Es defineix com el quocient de la relació entre les potències de senyal i de soroll presents a l’entrada, respecte a la relació senyal/soroll existent a la sortida Quan s’expressa de forma logarítmica, en dB, llavors s’anomena factor de soroll

El seu ús és imprescindible en els reproductors de sons enregistrats o de radiodifusió i en els instruments electromecànics i electrònics, ja que la potència elèctrica que aquests aparells subministren directament no permetria obtenir dels altaveus un nivell sonor suficient Les característiques que permeten mesurar la qualitat d’un amplificador són principalment la relació senyal-soroll, el guany, les impedàncies d’entrada i de sortida, la sensibilitat d’entrada, la resposta en freqüència, la distorsió harmònica i la distorsió d’intermodulació

Comprèn tots els aspectes de la comunicació humana i entre màquines El mètode d’estudi és eminentment estadístic i té aplicacions importants, especialment en l’optimació dels sistemes de telecomunicació Basat en els treballs de N Nyquist i RWL Hartley fets el 1924 i el 1928, CE Shannon exposà el 1948 una teoria, que anomenà de la comunicació , sobre la transmissió de la informació, la qual ha donat lloc a aquesta branca de la cibernètica Cal esmentar també les aportacions de Gabor, Weaver, Wiener i Tuller Hom defineix la informació com el contingut mesurable d’un missatge o d’un senyal…

Aquests enregistraments són fets, primer de tot, sobre cintes magnètiques després poden ésser passats a discs compactes o, mitjançant una conversió inversa digital-analògica, a discs convencionals especialment dissenyats Els avantatges d’aquests sistemes d’enregistrament envers els convencionals són més relació senyal-soroll, menys distorsió i possibilitat de manipular els senyals sense degradació els senyals es poden copiar, retardar, mesclar, etc, tot mantenint-ne sempre la qualitat de so original La codificació dóna com a resultat bé un canal de sortida en sèrie,…

Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…

Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…