Resultats de la cerca

S’empra per a que un fluid cedeixi calor a un altre fluid com és el cas dels alambins, o bé perquè n’absorbeixi d’un altre com en els escalfadors per combustió

La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Per tal d’aconseguir una major superfície de bescanvi, hom ha dissenyat diverses modificacions del tub de condensació, com és ara que tingui uns bulbs equidistants refrigerant de boles , una forma helicoidal refrigerant de serpentí , etc

Els escalfadors elèctrics consisteixen en un recipient, que conté el fluid, voltat d’unes resistències elèctriques i proveït d’un aïllament per tal d’evitar pèrdues de calor En els escalfadors per combustió el fluid circula per un serpentí escalfat pels gasos produïts en la combustió Sovint van proveïts d’una vàlvula que obre el pas del combustible quan hom fa circular el fluid pel serpentí, la qual es tanca automàticament en cessar la circulació

Un alambí consta de calderí, condensador, refrigerant i collector El calderí és el recipient on és vaporitzat el líquid La calor necessària pot ésser fornida sigui per contacte directe de les parets del bullidor amb la flama sistema només aplicable a la destillació de líquids no inflamables i que no es descomponen fàcilment per la calor, sigui a través d’un doble fons o d’un serpentí per on circula un fluid calent gairebé sempre vapor d’aigua, oli mineral o un fluid tèrmic apropiat El condensador és l’aparell on és liquidat, per refredament, el vapor produït al calderí El tipus…

Segons la forma de contacte entre els cristalls i el líquid sobresaturat, poden ésser de llit fluïdificat de cristalls, amb reciclació del líquid subsaturat que el travessa a una zona de refredament o d’evaporació per a reconcentrar-lo, i de magma circulant , amb etapes alternades de cristallització i de refredament sense localització dels cristalls en cap dipòsit separat Tots dos tipus operen de forma contínua, però n'hi ha de més senzills que ho fan per calderades, dissolent la càrrega en un tanc proveït de serpentí de calefacció i refredament, i de mesclador

Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes canonades, és…

Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera…