Resultats de la cerca

El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna

Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castellde Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al s XV tenia només el prepòsit i un canonge, i…

Participà en l’aixecament del 1884 i fou empresonat Preocupat per la vida camperola, li dedicà gran part de la seva obra literària Zapiski Stepn'aka ‘Apunts de Stepniak’, 1879-82 i Gardeniny, ikh dvorná, priveržency i vragi ‘Els Gardenin, llurs servents, amics i enemics’, 1899, la seva obra més important

Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes

Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als s XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del s XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià

Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen

Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega

Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont

L’única referència documental que coneixem d’aquesta església data de l’any 834, en què fou donada pel prevere Dató a l’abat Ananias, i altres germans, tots servents del monestir de Sant Vicenç de Gerri No queden traces d’aquest edifici, ni del seu emplaçament, que devia ésser prop de l’estany de Montcortès El castell Cortès citat en el document del 834 segurament es refereix a Montcortès, motiu pel qual creiem que aquesta església podria ser l’església de Sant Pau in Cortis de la butlla del 1164 atorgada pel papa Alexandre III al monestir de Gerri