Resultats de la cerca

Fou fundat el 1974, inicialment amb el nom de Partido Popular Democrático, impulsat, entre d’altres, per Francisco Sá Carneiro  i Francisco Pinto Balsemão Tot i el seu nom, es tracta d’un partit liberal de centredreta i, com a tal, constitueix l’oposició al Partido Socialista PS En 1974-79 formà part de diverses coalicions de govern, fins que el 1979 constituí l’Aliança Democrática, coalició de centredreta que guanyà les eleccions d’aquest any La mort de Sá Carneiro 1980 portà a la dissolució de la coalició i al triomf socialista el 1983, si bé el PSD participà en el govern fins que el nou…

Fundada el 1994 i coneguda per les sigles UCEC, té com a objectiu vetllar pel bon funcionament dels consells esportius, promoure l’esport i les activitats recreatives principalment en edat escolar, collaborar amb organismes públics i privats per a la pràctica esportiva com a mitjà de desenvolupament associatiu, cultural i educatiu, i gestionar equipaments esportius per potenciar la pràctica esportiva S’estructura en quatre agrupacions territorials que engloben els quaranta-cinc consells esportius de Catalunya quinze a Barcelona, dotze a Lleida, deu a Tarragona i vuit a Girona Impulsà la…

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Segons Joaquim M Bover, publicà un gran nombre de poemes, destacadament de tema hagiogràfic o d’intenció moralitzadora Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, que glossa els deu manaments i els pecats capitals, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món i posant en ridícul es gran to mal entès del sigle present 1861 i 1862, El carro triünfal de la Beata Catalina Tomàs, nostra amada paisana 1862 i El dia de Sant Bernat 20 d’agost de 1862 en Palma 1862 Participà amb uns versos en l’àlbum ofert a Isabel II amb motiu de la visita a les Balears…

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

Vida i obra Conegut com a Mestre Manxa , no es disposa de dades biogràfiques del poeta popular menorquí més representatiu del darrer terç del segle XIX i començament del XX, tant per les gloses destinades a la impremta com per les improvisades en vetllades collectives de lleure La quinzena de gloses impreses conegudes alternen la crònica de fets històrics la guerra de Cuba, l’emigració a Amèrica, les festes de Maó, la crisi econòmica del 1906 i de successos luctuosos naufragis i epidèmies, les narracions amb una moralitat d’abast collectiu les conductes delictives i les cançons desbaratades d…

De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca Víctor Balaguer…

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista Archivo Ibero-Americano , en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930, “Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV” 1930 i “El Llibre…

Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a Lectura Popular  1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle…

Doctor en teologia i en dret per la Universitat Literària de Mallorca En aquesta universitat fou procanceller i rector 1795-97, i també catedràtic de filosofia 1780 i teologia 1790 Ocupà diferents càrrecs eclesiàtics tant a Mallorca com a Jaén, on es traslladà amb el bisbe Pedro Rubio Benedicto Herrero De nou a Mallorca, el 1811, fou vicepresident de la Junta Suprema de Mallorca Entre les seves obres de caràcter teològic i religiós destaquen Practica christiana per obrar ab perfecció, que á mayor gloria de la Bma Trinidad Pare, Fill y Esperit Sant, tres persones distintas y un sol Deu…