Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
batalla de Wad-Ras
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Wad-Ras, al Marroc, el 23 de març de 1860, en el curs de la guerra d’Àfrica, entre l’exèrcit expedicionari espanyol, que, dirigit per O’Donnell, avançava cap a Tànger, i els insurrectes rifenys que intentaven de barrar-li el pas.
La lluita fou aferrissada, i s’hi distingiren els voluntaris catalans, comandats pel general Prim La victòria espanyola provocà el signament de l’armistici i l’inici de les converses de pau que menaren al tractat de Tetuan
estret
Geografia
Política
Pas de poca amplada situat entre dues terres i a través del qual es comunica una mar amb una altra o dues masses d’aigua.
En dret internacional, l’estret que comunica dues mars lliures és també lliure, i els estats riberencs no poden sotmetre la navegació a cap trava econòmica o política Els casos especials d’estrets que comuniquen una mar lliure amb una de tancada han estat resolts, principalment, a través del signament de convenis entre estats
Jimeno de Foces
Història
Noble aragonès, senyor de Foces.
Fou un dels membres principals del consell reial de Jaume I de Catalunya-Aragó Assistí a les conquestes de València 1238 i de Xàtiva 1244 i al signament del tractat d’Almirra 1244 Fou jutge en la disputa entre Jaume I i l’infant Alfons, juntament amb uns altres nobles El 1257 Jaume I el nomenà procurador reial del Regne de València Contribuí econòmicament a la frustrada expedició de Jaume I a Terra Santa 1269
Joan V Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1341-54; 1355-76; 1379-91).
Fill d’Andrònic III, durant la seva minoritat tingueren lloc les lluites entre la seva mare i tutora, Anna de Savoia, filla d’Amadeu VI de Savoia, i Joan VI Cantacuzè El 1355 abdicà Joan VI, i Joan V tornà a regnar sol Contra els turcs, que el 1361 prengueren Adrianòpolis, cercà, inútilment, l’ajut d’Occident, mitjançant la proposta de restablir la unió religiosa amb Roma 1369 i el signament d’un tractat amb Venècia 1371 Amb l’ajut turc pogué recobrar el tron, del qual havia estat expulsat pel seu fill Andrònic IV
angaria
Transports
Dret internacional
Dret marítim
En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país bel·ligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest es troba en aigües on exerceix sobirania el país bel·ligerant.
L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada al s XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns, en què l’…
Manuel Descatllar i Dessoler
Història
Patriota rossellonès, fill del veguer del Conflent Pere Àngel Descatllar i de Llar.
Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i…
Charles de Lannoy
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Condeixeble a Brusselles de Carles V i després amic fidel seu, fou des del 1515 conseller seu, i posteriorment, virrei de Nàpols 1522-27 Participà en la campanya de la Llombardia i en el setge i en la batalla de Pavia 1525, des d’on, per pròpia iniciativa, conduí Francesc I de França, presoner, fins a Madrid Mogut per la seva francofília, i contra la desconfiança, encertada, del gran canceller Mercurino Gattinara, aconseguí el signament del tractat de Madrid 1526 i acompanyà el rei francès fins a França Represes les hostilitats de la lliga de Cognac, fou vençut per les tropes…
ocupació
Dret internacional
Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.
Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les…
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…
màfia
Sociologia
Dret penal
Complex de petites associacions secretes presidides per la llei de l’omertà i del silenci.
L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la màfia es convertí en una…