Resultats de la cerca

La seva durada podia superar la dels passatges sillàbics

És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga

Apareixen sensacions paràsites, com allucinacions psicosensorials, visuals, cinestèsiques, tàctils, gustatòries Es produeix un triple automatisme motor, ideacional i ideoverbal, amb sensacions cinestèsiques, moviments involuntaris, jocs sillàbics, etc, i un desdoblament mecànic del pensament, amb fenòmenns de repetició del procés pensant veus que l’anuncien o el comenten L’automatisme mental constitueix el nus de les psicosis delirants i allucinatòries cròniques, bé que es pot presentar en d’altres situacions

El maia septentrional, o clàssic, és la llengua literària, i el maia meridional, menys culte, és més diversificat Actualment encara el parlen unes 30 000 persones a l’estat del Yucatán i al nord de l’estat de Campeche Té escriptura ideogràfica amb elements sillàbics una plaqueta del s IV n'és la mostra més antiga, i se'n conserven també tres manuscrits, el més antic dels quals data del s X literatura maia

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas 1959 i…

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…

Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era un text…

El primer, anomenat  protoelamita  2900-2500 aC, deriva de l’escriptura sumèria i, com aquesta, posseeix centenars d’ideogrames o logogrames, la majoria dels quals no han estat encara desxifrats El protoelamita evolucionà en l’anomenada  escriptura lineal  2500-2230 aC, que, en la seva fase més recent, disposava d’uns setanta signes Identificada el 1901, l’any 2020 l’arqueòleg francès François Desset n’anuncià el desxiframent Cap al 2230 aC, els elamites abandonaren aquest sistema i començaren a utilitzar el sumeroaccadi, amb algunes modificacions que apareixen reflectides en tres fases l’…

Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb l’Aquitània,…

Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a diferència…