Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
cercle reticulat de Wulff
Mineralogia i petrografia
Cercle en el qual hom ha projectat circumferències màximes i menors, de 2° en 2°, amb la qual cosa resulta un quadriculat de la superfície esfèrica.
Constitueix un element auxiliar que simplifica molt la resolució dels problemes referents a la projecció estereogràfica
altura meridiana de pas inferior
Astronomia
Altura d’un astre que talla el meridià inferior
de l’observador.
Només és observable en els astres circumpolars, en els quals serà l’altura positiva mínima En els astres amb arc nocturn serà l’altura negativa màxima en valor absolut En prendre l’altura meridiana de pas inferior hom simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud
tensió superficial
Física
Manifestació de les forces de cohesió moleculars d’una substància líquida o en dissolució, en la superfície de separació amb un altre medi, que tendeix a conferir-li la forma de mínima energia potencial.
Pot ésser determinada experimentalment mitjançant la mesura del treball necessari per a augmentar la superfície líquida en una unitat d’àrea Per això s’expressa en J/m 2 , si bé, de vegades, hom simplifica l’equació de dimensions reduint-la a N/m
Edgar Tytgat
Pintura
Pintor belga.
Tingué una primera etapa impressionista Després de la Primera Guerra Mundial simplificà el seu estil i arribà a un expressionisme poètic i suau molt moderat amb relació a la resta de l’impressionisme Pintà, especialment, personatges que representen la tristor de la vida quotidiana Circ a Flandes 1925, coll Mabille, Brusselles
Giovanni Battista Crespi
Pintura
Pintor italià de l’escola llombarda, dit il Cerano
.
Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602
altura meridiana de pas superior
Astronomia
Altura d’un astre quan talla el meridià superior
de l’observador.
En el moment de l’altura meridiana de pas superior el triangle de posició es converteix en un arc de meridià, car l’angle al pol val 0°, la qual cosa simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud En el moment de l’altura meridiana de pas superior l’azimut de l’astre és sempre nord o sud
Henri Laurens
Escultura
Escultor francès.
La seva obra, relacionada amb el cubisme i concretament amb el de BBraque, se simplifica en formes arrodonides Té com a tema bàsic la dona i com a problema plàstic les relacions entre els volums i l’espai Guitarra 1918, Les sirenes 1937, Figura jacent 1941 La seva producció d’aiguafort i dibuix illustracions de poemes de PÉluard és d’una gran qualitat
pont de Graetz
Electrònica i informàtica
Circuit rectificador d’ona completa, format per 4 díodes muntats en pont, per una diagonal del qual hom aplica la tensió alterna, i per l’altra n’extreu la tensió rectificada.
És el circuit típic emprat per a rectificar corrent altern monofàsic i resulta preferible en la majoria de casos a la simple rectificació amb un sol díode, perquè permet d’obtenir un corrent rectificat més acostat al corrent continu, la qual cosa sempre simplifica el circuit de filtratge Té l’inconvenient, però, que necessita quatre díodes, la qual cosa motiva que hi hagi més caiguda de tensió i inevitablement més pèrdues, però actualment això no representa un problema gaire greu
funció de Routh
Física
Per a un sistema de n graus de llibertat, funció donada per la fórmula .
on s i t són enters tals que s + t = n , les q i amb i variant d’1 a s són les coordenades generalitzades que tenen com a moments lineals les p i , les ξ j amb j variant d’1 a t són les coordenades generalitzades per a les quals, pel fet de no tenir un moment lineal fàcilment utilitzable, hom prefereix emprar les coordenades de velocitat generalitzades x j , i L és la funció de Lagrange del sistema Respecte a les coordenades q i , la funció de Routh és anàloga al hamiltonià i respecte a les ξ j , ho és al lagrangià Per tant La funció de Routh simplifica el problema que té…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina