Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sinopsi
Compendi, exposició sintètica i esquemàtica d’una ciència, d’un període històric o literari, etc, fet de manera que les dades hi poden ésser fàcilment trobades o confrontades (eventualment hi són sistematitzades en taules sinòptiques).
Joan Font i Llambies
Història del dret
Doctor en ambdós drets, fiscal i assessor del tribunal de la governació de Menorca en temps de l’ocupació britànica.
És autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc, de la isla de Menorca , treball inèdit
Sebastià Vidal i Soler
Botànica
Botànic.
Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n'estudià la flora Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas 1874, Reseña de la flora del archipiélago filipino 1883, Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas 1883 i Revisión de las plantas vasculares filipinas 1886
La Vida Gráfica
Cinematografia
Revista publicada mensualment a Barcelona entre el 1913 i el 1920 amb el subtítol "Revista internacional de cinematografía artística".
N’era propietari i director J López de Castilla, amb la cooperació de J Solà Hi collaboraren S Masferrer, Objetivo , Dr Llopps i corresponsals arreu En sortiren 122 números Contenia arguments de films notables i sinopsis generoses " Para las buenas películas, el elogio para las malas, el silencio " Prestà molta atenció al cinema barceloní i de l’Estat espanyol
Lucas Mallada
Geologia
Geòleg.
Enginyer de mines, s’especialitzà en paleontologia, i fou membre de la comissió del mapa geològic d’Espanya Entre les seves produccions escrites cal destacar Sinopsis de las especies fósiles que se han encontrado en España 1875-92, Los males de la patria y la revolución española 1890, obra polèmica en què criticava els aspectes negatius de l’Espanya d’aleshores, i Explicación del mapa geológico de España 1895-1911
Arte y Cinematografía
Cinematografia
Revista especialitzada en cinematografia publicada a Barcelona del 1910 al 1936.
Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny acurat i esplèndidament…
Fèlix Burguera i Serrano
Historiografia catalana
Franciscà, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…
dibuix
Jove Bacus, dibuix del déu Bacus realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Art
Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper— mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…