Resultats de la cerca

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers independentistes fou…

Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars Fou empresonat 1925-27, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba,…

A Calvet, “Gaziel”, sd RM “Res no ha quedat en peu del que era nostre Ni el govern, ni les institucions, ni la cultura, ni la llengua, ni tan sols la senyera Només ens resta, com un cos trossejat i sense ànima, la nostra vençuda terra catalana” Així expressava Agustí Calvet i Pasqual, Gaziel, el seu estat d’ànim l’any 1944 Durant la Pasqua d’aquell any, va redactar el discurs que poc després va pronunciar als Jocs Florals celebrats en la clandestinitat No es tractava pas d’un discurs floralesc, sinó, segons l’autor, d’una “mena d’examen de consciència o de meditació dolorosa” Hi volia…

El 22 de juliol de l’any 1509, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jordi Sanç – 1525, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València diputat militar Jeroni Tord, donzell de la vegueria de Manresa diputat reial Joan Vicenç Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jaume Coll, canonge i prior de Vilabertran oïdor militar Joanot Ferrer, donzell oïdor reial Pere Joan Teixidor, ciutadà de Lleida Portada de les Constitucions aprovades a les Corts de Montsó del 1510 RM Encara que el paborde Sanç, diputat eclesiàstic del…

Jordi Pujol Barcelona 1930 ha estat, sense cap mena de dubte, el polític del segle XX que ha exercit un mandat més llarg i sancionat per les urnes sobre el conjunt de Catalunya Això, ho ha sabut fer concretant un estil propi, una manera de fer que hom ha acabat coneixent per «pujolisme» personalisme que no fa altra cosa que reforçar aquesta idea de lideratge perllongat i que s’ha manifestat tant en les maneres polítiques com en una forma d’entendre el país i, sobretot, de fer-ne pedagogia Durant la seva llarga presidència s’ha consolidat políticament l’autonomia catalana, represa en el marc…