Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
sonant
Fonètica i fonologia
Fonema, sempre sonor, capaç d’ésser nucli ensems marge (sil·làbic) en distintes estructures sil·làbiques i que actua, per tant, com a element vocàlic i consonàntic.
Tot i que comparteixen aquestes característiques els fonemes líquids l, r, m, n i alguns de vocàlics, sobretot els més tancats i, u , de fet només els primers són descrits com a sonants en la majoria d’escoles lingüístiques
samprasārana
Lingüística i sociolingüística
Terme lingüístic procedent dels antics gramàtics indis.
Designa el desenvolupament d’una vocal a l’interior d’un grup format per una consonant i una sonant, amb transformació consegüent de la sonant en consonant Per exemple, el llatí certus en grec kritós , de l’arrel krtos
Hermann Osthoff
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant
principale
Música
Registre greu de la trompeta natural, entre el do3 i el do5, en oposició al registre agut o clarino (clarí) L’intèrpret especialitzat en aquest registre havia de desenvolupar una tècnica que li permetés emetre un so profund i fort i havia d’excel·lir en l’ús de les articulacions doble i triple.
Tot plegat era considerat l’aspecte més noble de la interpretació amb trompeta Aquesta tècnica fou usual entre els segles XVI i XVIII, època en què la trompeta natural fou emprada com a instrument solista o de conjunt Com a solista era usada en aquest registre sobretot per a fer senyals i també, sonant amb altres all’unisono , amb finalitat cerimonial En els conjunts de trompetes, que del 1585 al 1685 eren integrats per cinc, sis o set músics que solien interpretar música escrita a cinc veus, els intèrprets de principale tenien al seu càrrec les veus més greus Entre el 1685 i el…
emissió
Música
Acció de dirigir el so dels instruments i les veus cap a l’espai que els envolta, perquè pugui ser escoltat per l’oient.
Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els…
Public Enemy
Música
Grup nord-americà de rap, al qual donà contingut polític i social.
Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava als escenaris…
marge sil·làbic
Fonètica i fonologia
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…