Resultats de la cerca

Les ruïnes d’aquesta església, totalment desapareguda poc després de l’any 1969, es trobaven en una sorrera de la vall de la riera de la Trencada antigament de Penida, 1 km al sud-est de can Coll Cal identificar aquesta església, d’advocació desconeguda, amb la cella de Sant Cebrià de Penida, esmentada des del segle IX, ja que en els capbreus de Santa Maria de Roses de l’any 1624 hom fa referència a la “ coma de Penida” , a la vinya de “ Berta de Penida”, o , fins i tot, en els capbreus de 1798-1802 hi ha allusions al “ camí d’Alseda a Penida” , coincident amb el camí que de la…

És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa 418 m alt, prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa o punta de les Llances , promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s de la torre de Bellver El sector nord del terme és format per una plana, antigament…

Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…

Situació La vall i el lloc de Penida d’època medieval, actualment són coneguts com la Trencada És una vall situada al nord-est de Roses La riera de la Trencada dese oca prop a la Ciutadella, per tant vora l’antiga ciutat i població medieval de Roses Mapa 259M781 Situació 31TEG168823 Un camí, des de Roses o bé des de la carretera de Cadaqués, s’endinsa per la vall de la Trencada o de Penida, passant primer per la gran masia de Cam Coll i seguint per diferents masos fins a Can Berta, una casa gran deshabitada Al fons de la vall, sobre un serrat de poca elevació, hi ha les restes medievals…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant Nicolau de Calabuig Sant Feliu de Calabuig Sant Genís d’Orriols Biure d’Empordà Sant Esteve de Biure Boadella…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…

Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la mar Així, el terme municipal…

Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…