Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sortidor
Brollador d’aigua.
Escacs Comtal Club

Torneig a la seu de l’Escacs Comtal Club el 2006
Escacs Comtal Club
Escacs
Club d’escacs de Barcelona situat a la zona del Paral·lel.
Fundat el 1923, és un dels clubs d’escacs més antics d’Espanya i una de les tretze entitats que fundaren la Federació Catalana d’Escacs el 1925 La seva seu social voltà per diversos cafès de la ciutat, fins que l’any 1947 s’installà en un local del carrer de les Flors L’any 1933 organitzà el I Torneig Internacional de l’Escacs Comtal Club Els anys 1934 i 1945, quedà segon classificat en el Campionat de Catalunya per equips L’any 1956 organitzà el primer Campionat d’Espanya per equips, en què el Comtal ha participat en moltes ocasions Dels molts jugadors de categoria que s’hi formaren, cal…
carretilla
Folklore
En les trobades de diables, sortidor d’escassa potència d’espurnes monocromàtiques i senzilles que giravolta al capdamunt de les maces i acaba amb una petita detonació.
Té una durada aproximada d’uns deu segons També s’anomena carrutxa
brollador
En els jardins i els parcs, lloc on hom fa arribar aigua a pressió i, en sortir, forma un broll o una columna en direcció vertical o obliqua; sortidor.
difusor
Tecnologia
Peça en forma d’anell que va collada al pou del carburador amb la finalitat de formar un estrenyiment que augmenti la velocitat de l’aire i, per la depressió creada, aspirar la gasolina pels orificis del sortidor que hi ha en el punt més estret del difusor.
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília, que es tradueix…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit residencial
El món de la casa, l’àmbit residencial i domèstic, constitueix el principal punt de referència de tota història de les arts decoratives En ell es projecten les actituds i les formes de vida de les persones concretes que l’habiten Però, al mateix temps, la casa té un forta component social i cultural La decoració de la casa abasta preferentment el revestiment mural exterior i interior, el mobiliari dels espais privats i dels espais de representació, com també el parament de la llar la vaixella i els atuells de taula, els vidres, els llums, etc En un altre pla se situarien l’aixovar personal,…
Els rituals i les festes de foc
El simbolisme del foc El foc és un dels quatre elements naturals, i sobrenaturals Totes les coses provenen del foc i al foc retornen El foc és vivificador i devorador dóna claror i escalf, crema i destrueix Pertany als déus És un atribut epifànic del seu poder el foc del cel, que esclata en el tro i el seu missatger el llamp, i el foc de les entranyes de la terra, que vomiten els volcans i que serveix als minairons per a trempar els metalls La figura flamejant del Sol és la manifestació radiant i heroica de la divinitat Com deia Joan Maragall, “el foc és la primera meravella” Sagrament de l’…
Ciència recreativa
Una branca molt suggeridora de la cultura popular, dins les ciències i les tècniques, és la de l’anomenada ciència recreativa, que fàcilment podria estendre’s a la ciència domèstica en el context de la llar, de les tasques sovint atribuïdes i assignades a les dones, com ara la cuina, la neteja, la cura dels fills o la confecció Una ciència que, a més de la intenció de qüestionar, inclou la capacitat d’admirar, de sorprendre I també d’encuriosir, de posar a prova l’altre, de demostrar la pròpia traça o intelligència, de divertir, d’entretenir Aquesta ciència recreativa conserva en el seu…
De maig a Sant Joan
El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…