Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
tèlson
Anatomia animal
Últim segment de l’abdomen dels crustacis.
En la subclasse dels malacostracis adopta la forma d’un ventall, utilitzat per a efectuar importants moviments cap enrere en les altres subclasses presenta generalment un parell d’apèndixs, els cercòpodes, que formen una forca , i en altres subclasses i ordres és mancat de qualsevol apèndix
tipus espectral
Astronomia
Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
La classificació per tipus espectrals és molt aproximadament una ordenació dels estels d’acord amb llurs temperatures Actualment hom admet l’existència de vuit tipus distints, que són designats respectivament per les lletres majúscules O, B, A, F, G, K, M i C Els estels del tipus O són els més calents i els més blaus, mentre que els del tipus C són els més freds i els més vermells Dins cada tipus hi ha una subdivisió en cinc subclasses, que corresponen a diferències de pressió Hom designa aquestes subclasses amb les cinc primeres xifres romanes la classe I correspon…
flagel·lats
Estructura de l’alga Euglena
Protistologia
Classe de protozous integrada per espècies que durant tot el cicle biològic presenten flagels com a òrgan de locomoció.
Inclou les subclasses dels fitoflagellats i dels zooflagellats
rudita
Geologia
Classe de roques sedimentàries detrítiques, els elements de la qual tenen una talla mitjana superior a 2 mm.
Inclou com a subclasses les graves i els conglomerats
progoneats
Zoologia
Grup de miriàpodes que no tenen modificat el primer parell d’apèndixs en pedipalps i que presenten els orificis genitals oberts entre el tercer i el quart segment.
Comprèn les subclasses dels sínfils, els pauròpodes i els diplòpodes
filicòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits caracteritzada pel gran desenvolupament de les fulles, en comparació amb el de la tija, i per la prefoliació circinada.
Els esporofilles poden ésser iguals que les fulles estèrils o diferents Els protallus, que corresponen als gametòfits, són petits i cordiformes i duen a la cara inferior els arquegonis i els anteridis Consta de les subclasses de les eusporangiades, de les leptosporangiades i de les primofilicines
taliacis
Taliacis (coberta de Pyrosoma elegans)
Zoologia
Classe d’urocordats, mancats de notocordi en estat adult, amb el cos envoltat per una túnica molt prima, la qual cosa fa que el cos sigui transparent; tenen forma de bota, amb l’obertura cloacal i bucal als extrems.
La faringe i la cloaca ocupen pràcticament tot el cos En el cicle reproductiu s’alternen les generacions asexuades i sexuades Viuen solitaris o en colònies pelàgiques, i es nodreixen de microorganismes planctònics Habiten en mars càlides i temperades Es divideixen en tres subclasses pirosòmids, doliòlids i sàlpids
liasa
Bioquímica
Nom genèric de cadascun dels enzims que trenquen enllaços dels substrats per eliminació de grups i alliberen productes amb enllaços dobles, o bé que, al revés, addicionen grups als enllaços dobles.
Les liases no catalitzen reaccions d’hidròlisi ni de deshidrogenació Constitueixen la classe de codi 4 dels enzims enzim La subclasse 41 conté, entre altres, les descarboxilases , les aldolases i les oxoacidoliases la 42 les deshidratases i la 43, les amoniliases Les altres subclasses de liases trenquen enllaços -C=S codi 44, C-halur 45 o d’altres 47
Les hamamèlides
Les hamamèlides són predominantment llenyoses i anemòfiles, sovint amb flors unisexuals El roure cerrioide Quercus cerrioides és un representant típic de les hamamèlides més comunes un arbre anemòfil, amb les flors agrupades en aments Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse relativament uniforme, que representa una línia d’angiospermes especialitzades en la pollinització anemòfila Per bé que en algunes famílies d’hamamèlides dominen les herbes, preponderen en general les formes llenyoses, amb els teixits conductors força evolucionats són molt sovint arbres forestals de gran…
demosponges
Demosponja amb òscul visible
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’esponges d’esquelet silici format per espícules megascleres de tipus monaxona o tetraxona, per fibres d’espongina o bé per ambdues coses alhora; també hi pot haver espícules microscleres de diverses menes.
Totes les demosponges pertanyen al tipus lèucon, bé que quan són joves adopten la forma d’organització rhagon Habiten a les aigües dolces i a les marines Hom les divideix habitualment en tres subclasses tetractinèllides , monactinèllides i esponges ceratoses Representants més importants de la classe de les demosponges subclasse dels tetractinèllides ordre de les mixosponges Halisarca Oscarella ordre de les microscleròfores Plakina ordre de les corístides Geodia Tethya taronja de mar subclasse de les monactinèllides ordre de les hadromerines Poterium copa de Neptú Suberites pa…