Resultats de la cerca

Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo

Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons de Castièro o sesterçó de Viella i de Marcatòsa

A la mort 1223 del comte Godofred III sorgiren tres línies la dels comtes de Sponheim-Starkenburg , dita Comtat posterior , la dels comtes de Sponheim-Kreuznach , dita Comtat anterior , i la dels comtes de Sponheim-Blankenberg Aquesta darrera se subdividí en les branques dels comtes de Sponheim-Heinsberg i dels comtes de Sponheim-Lewenberg

La governació de València se subdividí en tres demarcacions, en dues de les quals —la governació de Castelló de la Plana o dellà Uixó i la governació de Xàtiva o dellà Xúquer — residia un governador propi, lloctinent del de València Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta 1707 En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128 290 habitants 28 509 focs, 37 071 dels quals moriscs 8 238 focs

Tenia jurisdicció civil i criminal limitada a la ciutat A partir del 1321 el càrrec de justícia de València se subdividí en el de justícia civil i justícia criminal Era elegit anualment i havia de jurar davant el batlle Des del 1266 els jurats i els prohoms de València havien de presentar una terna al rei o al batlle, el qual n'escollia un El 1307 fou creat un nou càrrec, amb el nom de justícia de trenta sous , per a causes no inferiors a 30 sous, suprimit el 1321 i recreat el 1324 amb el justícia de tres-cents sous

L’origen de llur denominació es remunta al batlliu Enric de Plauen dit el Jove mort dins el període 1291/95, fill d’Enric I, senyor de Plauen i Vogtsbert, el qual des del 1289 fou anomenat der Reusse ‘el Rus’ com a gendre de Sofia, filla del rei Daniel de Galítsia Des d’aleshores tots els seus descendents es cognomenaren Reuss , nom que també fou emprat per a designar llurs possessions En morir 1535 el seu quadrinet Enric XVI Reuss , noble senyor de Greiz i Kranichfeld, les possessions foren dividides entre els dos fills el gran, Enric XVIII Reuss mort el 1573, formà la Línia Major de Reuss…

Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa  1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, formà part de la Comissió…

N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…

El nom deriva de la possessió del castell d’Habsburg, construït prop del riu Aare Suïssa pel comte Radbot mort abans del 1045, net del comte Guntram el Ric que vivia l’any 950, considerat el genearca dels Habsburg El comte Werner I d’Habsburg mort el 1096 —fill de Radbot— fou el primer a portar aquest títol El seu besnet, el comte Albert III d’Habsburg el Ric mort el 1199/1200, fou també comte de Zuric i landgravi de l’Alta Alsàcia des del 1186 El comte Rodolf II d’Habsburg mort el 1232, fill d’aquest, adquirí Laufenburg, Schwyz, Uri, Unterwalden i Lucerna, territoris que es repartiren els…

Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…