Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
subespai
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt no buit F d’un espai vectorial E (sobre un cos K) tal, que és estable per a les dues lleis de E i que, proveït d’aquestes lleis induïdes, és també un espai vectorial (sobre K).
En l’espai vectorial de tres dimensions ℝ 3 els subespais són el mateix espai, l’origen de coordenades i totes les rectes i els plans que passen per l’origen F és un subespai de E si, donats qualssevol x , y de F i λ de K , aleshores la combinació lineal x ,-λ y pertany a F Tota família de vectors determina l’anomenada envolupant lineal , o mínim subespai, que els conté La intersecció M ∩ N de dos subespais M i N és un subespai, però la reunió M ∪ N no ho és en general La suma M + N definida per a tots els vectors que són suma d’un element de M i un de…
espai vectorial
Matemàtiques
Grup abelià E
en el qual hi ha definida una llei de composició externa amb elements d’un cos K
, K
× E
→ E tal, que al parell (λ, e
) correspon l’element λ e
.
I acomplint-se les propietats λ + μ e = λ e + μ e , λ e + f = λ e + λ f , λμ e = λμ e i 1 e = e Els elements de E són anomenats vectors , i els elements de K , escalars Una part de E que sigui subgrup respecte a la suma i que sigui estable respecte al producte per qualsevol escalar, és anomenada subespai de E , i amb les mateixes operacions de E és un altre espai vectorial Si F és un subespai de E , hom pot definir congruències a E mitjançant la relació d’equivalència x ≡ y mòd F , si i només si la diferència x — y pertany a F Això permet de formar el conjunt…
degeneració
Física
En mecànica quàntica, propietat d’un valor propi d’un observable, segons la qual hi ha diferents estats propis de l’observable que tenen per valor propi el considerat.
La dimensió del subespai de vectors propis amb valor propi a és la multiplicitat o degeneració de a
rang d’una aplicació lineal
Matemàtiques
Rang de qualsevol matriu que representi l’aplicació.
És la dimensió del més gran subespai de l’espai de partida en el qual la restricció és bijectiva
nucli
Matemàtiques
En un morfisme f entre els conjunts A i B, subconjunt de A format per tots els elements la imatge dels quals és l’element neutre de B
.
Hom sol representar el nucli d’un morfisme f amb els símbols Nuc f o bé Ker f , i segons que el morfisme sigui entre grups, entre anells o entre espais vectorials, el nucli és, respectivament, subgrup normal, ideal o subespai vectorial del conjunt A espai vectorial D’altra banda, hom pot demostrar que un morfisme f és injectiu si, i només si, el Nuc f conté com a únic element l’element neutre de A
lògica de la mecànica quàntica
Lògica
Lògica no clàssica sorgida en el camp de la mecànica quàntica en observar (John Von Neumann i Garret Birkhoff, 1936) que les ‘‘proposicions’’ relatives als enunciats d’aquesta mecànica podien ésser representades per subspais tancats d’un espai de Hilbert complex i separable, com espai natural del càlcul operacional amb el qual s’estudià i fonamentà la mecànica quàntica (anàlogament a com les proposicions del càlcul de probabilitats són representades per subconjunts d’un conjunt de resultats elementals).
Així, la lògica de la mecànica quàntica és el càlcul reticular dels subespais tancats d’un tal espai de Hilbert, on la intersecció o mínim és la intersecció conjuntista ordinària, la negació o complementari és el complement ortogonal i la unió o màxim de dos subespais és el subespai més petit que els conté tots dos s’obté un reticle que no és modular i que dóna, per tant, una lògica molt apartada de la clàssica en què el reticle és distributiu En aquesta lògica, la incoherència no implica necessàriament contradicció encara que aquesta sempre implica aquella com a reflex del…
component connexa
Matemàtiques
En un espai topològic, subespai connex
.
Sigui un punt x d’un espai topològic , és la unió de tots els subconjunts connexos de X que contenen x Les components connexes són sempre tancades i, si són diferents són disjuntives
espai topològic
Matemàtiques
Conjunt X en el qual s’ha donat una topologia
.
Els conjunts de la família donada són anomenats oberts , i llurs complementaris, tancats Rep el nom d' entorn obert d’un punt tot conjunt obert que el conté Base de l’espai topològic és una família de conjunts oberts que per reunió poden donar qualsevol altre obert Alguns espais topològics tenen llur topologia definida per mitjà d’una distància, la qual determina la base d’oberts de la topologia formada per les boles o esferes En són exemples la recta real ℝ i els espais euclidians de dimensions superiors ℝ n Un subespai d’un espai topològic és una part de l’espai amb la…
espai de Riesz
Matemàtiques
Subespai vectorial de l’espai vectorial de funcions numèriques (definides en un conjunt i valorades en els reals ℝ) tal, que si f és del subespai, tant el valor absolut |f| com l’ínfim de f i 1 són del subespai.
L’espai vectorial de les funcions numèriques finites contínues de suport compacte en un espai localment compacte és un espai de Riesz
forma
Matemàtiques
Aplicació f d’un espai vectorial E de n dimensions en el cos K d’escalars en el qual és definit i que generalment és el cos dels nombres reals o dels nombres complexos.
Segons quin sigui el valor de n i les propietats de f , hom distingeix diversos tipus de formes Hom diu que f és una forma lineal o funcional lineal si, per a x i y de E i λ de K, f satisfà f x+y = f x + f y i f λ x = λ f x El conjunt de formes lineals d’un espai vectorial E sobre el seu K , és E* , espai dual Si hom pot considerar E com a producte cartesià de n espais vectorials, una forma f transforma tot conjunt ordenat de n vectors en un escalar de K si aquesta f , en ésser restringida a un vector qualsevol, constitueix una forma lineal, f és anomenada forma multilineal Un cas…