Resultats de la cerca

Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira

Són oir missa els diumenges i festes de guardar no menjar carn els dies prohibits abstinència i dejunar els dies assenyalats dejuni confessar-se almenys un cop l’any i combregar per Pasqua comunió pasqual subvenir a les necessitats de l’Església segons les lleis i els costums, i no celebrar solemnement noces en temps prohibits

Foren creats a les corts generals de Montsó de 1362-63 amb el fi de reunir el donatiu concedit al rei per subvenir a la guerra contra Castella, i foren prorrogats a les corts successives Finalment esdevingueren imposts premanents per respondre a les pensions dels censals i violaris venuts per cada generalitat i per finançar les tasques i necessitats administratives d’aquestes entitats

La de Gai Grac 122 aC feu vendre el blat per sota el preu de cost l’any 61 aC el senat manà de fer distribucions de blat gratuïtes i, d’aquesta disposició, en feu fer llei Clodi l’any 57 aC, cosa que posà un precedent que s’allargà als temps de l’Imperi i motivà una pressió fiscal per tal de subvenir a aquestes despeses

La UEP tenia com a objecte la substitució del sistema bilateral de pagaments per la multilateralitat, així com subvenir a l’escassetat de dòlars enfront de les creixents transaccions Amb aquest fi establí la compensació de pagaments internacionals, en l’espai i en el temps, i la concessió de crèdits als països deficitaris El retorn a la convertibilitat de les monedes suposà la substitució de la UEP per l' Acord Monetari Europeu 1958

Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845

Dividit en 100 copecs El nom en rus, rubl' , del verb rubit' , ‘tallar’ li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses El 1704 fou dividit en 100 copecs L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda A la gran devaluació que…

Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El…