Resultats de la cerca

Ingressà l’any 1877 al Collegi del Corpus Christi de València Escriví un centenar de sarsueles, entre les quals es destaquen De València al Grau 1888, Dúo con la sultana 1894, La corte del Faraón , amb més de set-centes representacions seguides, i Un casament del dimoni 1894 En collaboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales

Llicenciat 1890 i doctor 1892 en medicina, collaborà en diverses revistes literàries de València i Madrid Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar 1901, que dedicà a VBlasco i Ibáñez Obtingué la flor natural dels jocs florals de València 1889

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ AMarro FOTOGRAFIA Jordi Robert blanc i negre amb tenyits i combinació de virat i tenyit, normal INTERPRETACIÓ Josep Argelagués El Zorro, Josep Duran el detectiu José Hernández, Alèxia Ventura Alèxia, la filla dels comtes de Bellavista, Emília de la Mata La Garza, Elena Barnís, Teresa Miró, Joaquim Carrasco, Josep Balaguer Dr Planas, Francesc Aguiló ESTRENA Barcelona, gener del 1917 Sinopsi Una perillosa banda de malfactors és l’única que coneix on s’amaga l’immens tresor que, segons una antiga llegenda mora,…

Quart dels fills del cirurgià Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas El 1551 la família es traslladà a la cort, aleshores a Valladolid, en cerca de possibilitats econòmiques, però de fet contragué deutes i el pare fou empresonat, malgrat les seves protestes d' hidalguía , que finalment foren ateses Hom pot assegurar que Cervantes no cursà estudis universitaris —la seva presència a Salamanca com a estudiant és una pura hipòtesi—, però potser estudià en un collegi de jesuïtes, qui sap si a Valladolid Seguint un nou trasllat de la cort, la família Cervantes, el 1561, passà a viure a Madrid…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Cabra del Camp N, el Pla de Santa Maria E, Valls S, de l’Alt Camp, i Montblanc W i Barberà de la Conca N, de la Conca de Barberà S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta…

Característiques generals L’aspecte extern de les colònies de briozous pot ésser molt variat Nombroses espècies són extremament semblants al seu entorn i passen fàcilment desapercebudes, mentre que d’altres tenen una gran vistositat, com les dels ascòfors que veiem en les fotografies a l'esquerra, les boniques colònies de l’anomenat fals corall Myriapora truncata , una espècie que és molt abundant en els substrats durs dels primers 10 m de fondària i a la dreta, les grans colònies erectes de Pentapora fascialis Xavier Sanfont / M Alba Camprubí i Lluís Dantart Els briozous formen un grup de…

Aav Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 Ainaud i de Lasarte, Joan Tortosa en la Exposición Internacional de Arte Románico…