Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
raça austràlida
Antropologia física
Raça de caràcters morfològics primitius, d’afinitats no gaire ben establertes amb els troncs racials actuals.
És integrada per individus de cap dolicocèfal amb volta i front baixos, arcades superciliars prominents, ulls i base del nas ensorrats, nas ample i camús, cos esvelt amb pelvis estreta, i cames llargues Els individus de la raça austràlida quasi mai no pertanyen al grup sanguini B, i constitueixen la població aborigen del continent australià australià 4 2 Des de l’arribada dels euròpids s’ha produït un mestissatge més o menys intens entre ambdues races
bavosa

Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
neocaledonià | neocaledoniana
Etnologia
Individu de l’illa de Nova Caledònia, a la Melanèsia.
És un dels representants més purs de la raça melanèsida Els neocaledonians tenen la pell molt fosca, gairebé negra, el cos robust i els membres curts i forts Els cabells són negres i cresps com els dels negres africans, però els creixen molt més, de manera que formen una mena d’enorme perruca en el cas d’alguns notables arriba a tenir més d’un metre de diàmetre Llur fesomia és molt primitiva, amb ulls ensorrats a les conques, nas d’arrel deprimida i front cap enrere, amb arcs superciliars molt prominents i un marcat prognatisme Actualment són uns 30 000 individus, que viuen de la…
home de Mechta-el-Arbi
Antropologia física
Paleontologia
Individu pertanyent a una varietat d’Homo sapiens que habità al Magrib en un període aproximadament comprès entre el final del Paleolític superior i el Neolític.
N’han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l’ home de Cromanyó , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per…
macaco

Macaco
© Fototeca.cat / COREL
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.
El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a…
home de Cromanyó
Antropologia física
Paleontologia
Raça humana fòssil (Homo sapiens sapiens) del Paleolític superior, descoberta l’any 1868 en ésser trobats cinc esquelets dins una sepultura aurinyaciana a la cova de Cròs Manhon, pròxima a Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena).
Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del…
barb caní
Ictiologia
Peix perciforme, de la família dels blènnids, semblant a les bavoses, de tons verds i bruns, proveït de tentacles superciliars.
Com a les altres espècies de la família, els mascles preparen un niu i tenen cura dels ous Són freqüents a la Mediterrània i als rius que hi desemboquen
banyut

Banyut
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids, d’uns 15 cm de llargada, de tons bruns, amb tentacles superciliars plumiformes.
Els banyuts viuen entre algues i prats de posidònies, als fons costaners de l’Atlàntic i de la Mediterrània
home de Neandertal

Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…
raça paleomelanèsida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els representants de la qual són dolicocèfals, de talla baixa, cabells cresps, cara massissa, lleugerament allargada i més o menys prògnata, arcades superciliars prominents i nas llarg i convex, que ocupa bàsicament Nova Guinea i illes veïnes.