Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Reinhold Tüxen
Botànica
Botànic alemany especialista en fitosociologia.
Deixeble de JBraun-Blanquet, ha estat un impulsor important de la cartografia de la vegetació en creà el primer centre mundial, el 1932, a Hannover i de la classificació sistemàtica de les unitats de vegetació, descrites segons la metodologia sigmatista
Carlos Tuxen-Bang
Música
Compositor i pianista argentí.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, al Conservatorio Manuel Gómez Carrillo L’any 1950 es traslladà a Buenos Aires per estudiar al Conservatorio Carlos López Buchardo, on cursà piano amb Rafael González, contrapunt i orquestració amb José Torre Bertucci i Floro Ugarte, i composició amb Alberto Ginastera i Athos Palma El 1955 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música Carlos López Buchardo i director substitut del Teatro Colón Tres anys després es traslladà a París gràcies a una beca del govern francès i estudià amb Olivier Messiaen, René Leibowitz i Eugène Bigot…
Innsbruck
Ciutat
Capital del land del Tirol, Àustria.
És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI
Sant Esteve de Tuixén (Josa i Tuixén)
Art romànic
Situació Esvelta façana d’aquesta antiga parròquia, la part més ben conservada de la seva estructura original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és situada a la part alta del poble de Tuixén, que es troba a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola Mapa 35–11254 Situació 31TCG818767 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que enllaça la comarca amb Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, a través de la vall de Lavansa JAA-MLIC Història El comte Borrell II de Barcelona-Urgell, en el seu testament sacramental del 993, publicat el mateix any, llegà a Santa…
Castell de Tuixén (Josa i Tuixén)
Art romànic
Aquest castell era situat probablement a la part alta del poble, però avui dia no en resta cap vestigi El topònim Tuxen és documentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu escrit amb la grafia Toxenne també és esmentat en un document del 966 que parla d’una donació de cases feta a Santa Maria de la Seu Tres anys abans, però, el lloc havia estat documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell El castell de Tuixén va ser propietat de Santa Maria de la Seu l’any 1024 Ermengol II va tornar a la catedral de la Seu la parròquia de Tuixén amb totes les pertinences,…
Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
Sant Pere de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Església parroquial de Lavansa, amb l’absis renovat i cobert a la mateixa altura que la nau ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al cementiri del veïnat de les cases de Sant Pere, situat sobre la pista que porta de Sorribes a Ossera, passant per Padrinàs JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG761768 Història En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en fer la relació de les parròquies de la vall de Lavansa, s’esmenten “ Banieras et Eterrito vel Spelunka, atque Uuardia, sive Fraxano et Corneliana atque Jausa, vel Tuxen” L’any 1973, quan…
Els estudis sobre vegetació dels Països Catalans
El procés d’accés al coneixement La idea que les plantes es distribueixen d’acord amb regularitats definides i que s’associen entre elles en conjunts característics més o menys correlacionats amb les condicions del medi es pot rastrejar des de temps molts reculats a l’obra de molts botànics i de molt geògrafs Tanmateix, però, l’interès per fer objecte d’estudi aquestes regularitats de la distribució geogràfica de les plantes, aquestes "associacions" d’espècies i llurs relacions amb l’ambient, no començà a desvetllar-se entre geògrafs i naturalistes fins fa amb prou feines dos segles Encara…
Història de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’Urgell vers el…
La repoblació del territori del Solsonès
Art romànic
La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…