Resultats de la cerca

El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills Carles de Taleran…

Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut…

Duc de Richelieu Net de Louis François Armand de Richelieu, emigrà a Rússia, on fou governador d’Odessa 1803-14 En caure Napoleó tornà a França i succeí Talleyrand com a primer ministre 1815 Tolerant, dimití per l’oposició del comte d’Artois, futur Carles X 1818 El 1820 tornà al càrrec, però l’abandonà novament, per la mateixa causa 1821

Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els…

Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan

Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou…

Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió política…

Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’…

Vida Descendent d’una família de músics de Bohèmia, començà a estudiar piano a l’edat de cinc anys Per les condicions de la seva bona veu, ingressà al cor del convent de framenors de Jihlava, i després estudià als jesuïtes de Kutná Hora Bohèmia Se sap que posteriorment seguí estudis a la Universitat de Praga Estigué sota el patronatge del comte Männer, amb qui viatjà el 1779 a Mechelen Bèlgica, i on romangué durant un temps indeterminat com a professor de piano Feu concerts a Bergen op Zoom, Amsterdam i la Haia, on residí durant un any exercint com a professor de piano per a infants, i es…

El context L’organització de la societat i de l’Estat liberal és difícilment pensable fora dels marcs nacionals que s’establiren al llarg del segle XIX El procés de formació de la nació moderna, o dels estats nacionals si es vol, fou molt llarg i complex El punt de partida ha de ser necessàriament el de les nocions sobre la societat que havien aparegut al segle XVIII No cal entrar, ara, en la discussió sobre el protonacionalisme herderià o roussonià, segons que en la idea de comunitat humana es posi èmfasi en factors d’ordre etnològic i cultural o en factors de consens polític, ja que es…