Resultats de la cerca

Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie avantpassat es divideix i dóna lloc a dues o més espècies descendents El concepte de monofília contrasta amb els de…

Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…

En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de la…

D’aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1 500 tàxons

 Aquest concepte, que ha vist una aplicació cada vegada més estesa en estudis sobre patrons evolutius en el registre fòssil, difereix del de diversitat, el qual quantifica el nombre de taxons

Les espècies i els tàxons endèmics es produeixen amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l’aïllament ambiental que en condiciona la propagació

Inclosos d’antuvi en l’antic tàxon dels verms i que actualment són són repartits en diversos tàxons com a anèllids, platihelmints, priapuloïdeus, cinorrincs, nemertins, rotífers, acantocèfals, gastròtics, endoproctes, nematodes, quetògnats, equiroïdeus, sipunculoïdeus, onicòfors, tardígrads

Comprèn platihelmints, nemertins, asquelmints, anèllids, molluscs, artròpodes i altres Estudis de la filogènia molecular d’aquest grup realitzats el 2001 indiquen que els tàxons inclosos en els protostomats s’agrupen almenys en dues divisions principals ecdisozous i lofotrocozous

Les autapomorfies no permeten inferir relacions filogenètiques perquè aquests caràcters no es comparteixen entre tàxons S'utilitzen per a diagnosticar espècies definides a partir d’un concepte filogenètic El mateix es pot aplicar en altres unitats taxonòmiques més inclusives

La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del grup dels…