Resultats de la cerca

La ciutat de Tbilisi és situada a banda i banda del Mtkvari o Kura en una estreta vall al peu del Mtacminda Al costat de la part vella de la ciutat, que conserva el seu aspecte tradicional, hi ha una part moderna sorgida arran del creixement demogràfic A part les funcions administratives i culturals pròpies d’una capital, té fàbriques de maquinària, indústries tèxtils seda, de la fusta i alimentàries, a més d’una important artesania Fundada al segle IV, per la seva posició de cruïlla de vies de comunicació fou disputada sempre per bizantins, perses, àrabs i turcs Fou la capital del regne de…

Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la…

Estudià al Conservatori de Tbilisi, on es graduà el 1955 amb el Concert per a piano núm 1 Del 1958 al 1968 collaborà activament amb la Unió de Compositors Georgians, i el 1969 ingressà com a professor al conservatori El 1974 fou nomenat director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Geòrgia La seva música sintetitzà els nous mitjans expressius i els elements folklòrics Si bé les primeres obres estigueren marcades per la cerca d’una tradició nacional i l’expansió dels recursos expressius, no deixen de mostrar, però, una forta individualitat D’aquesta època són la Rapsòdia , el…

Format al Conservatori de Música de Tbilisi, realitzà estudis de postgrau en aquest mateix centre Exercí la crítica i ocupà càrrecs en diverses institucions, com ara el Sindicat de Compositors Georgians Professor de composició i orquestració al Conservatori de Música de Tbilisi a partir del 1938, la seva obra musical es divideix en dos grans períodes En el primer, que arriba fins els anys cinquanta, fa ús d’elements del folklore georgià i el seu llenguatge es caracteritza pel lirisme En la segona etapa, però, opta per una renovació estilística i experimenta amb el dodecatonisme, les tècniques…

El 1930 es diplomà al Conservatori de Tbilisi, després d’estudiar-hi amb M Bagrinovskij i S Barkhudar’an Posteriorment es perfeccionà a Moscou amb V Šcerbac’ov Impartí classes de teoria i composició a l’Institut Musical de la capital georgiana i participà en diverses activitats de recerca etnomusicològica Com a director artístic del Conjunt de Cants i Danses de Geòrgia, dugué el grup al cim de la seva popularitat Del 1950 al 1952 fou director del Teatre d’Òpera de Tbilisi Les seves obres escèniques més importants són La saga de Tariel 1946 i L’ajudant del gran mestre 1961 Escriví…

Estudià al Conservatori de Tbilisi, amb II Tuskija, fins el 1963, any en què obtingué el premi de joves compositors de l’URSS amb el Concert per a orquestra , d’estil influït per Bartók El 1971 esdevingué director musical del Teatre Rustaveli i collaborà amb el seu director, Robert Sturua, component diverses músiques d’escena Tot i seguir la línia simfonista soviètica, hi introduí elements del folklore georgià El 1976 obtingué el reconeixement oficial per la Simfonia núm 4 , “a la memòria de Miquel Àngel”, i ocupà un càrrec a la Unió de Compositors de Geòrgia 1984-88 Aquest…

Fou redactor de la revista Niangi La seva primera novella, Ja, babuška, Illiko i Illarion ‘Jo, l’àvia, Iliko i Hilarió’, 1959, aconseguí força èxit i fou traduïda a diverses llengües Descriu la vida en un poble georgià durant la Segona Guerra Mundial Seguiren Ja vižu solnce ‘Jo veig el sol’, 1964, Solnetšnaja noč ‘La nit del sol’, 1967 i Ne bois’a, mama ‘No tinguis por, mare’, 1970-71 En les seves obres, que descriuen sovint episodis de la vida russa, subratlla les qualitats morals i el sentit de l’humor dels personatges

Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano Quan la seva família es traslladà a Tbilisi 1887, estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou 1900-03 Havent tornat a Tbilisi 1903, exercí la docència a l’Escola de Música i collaborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia 1905, d’un cor i d’una orquestra Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana S’interessà pel folklore georgià, al qual…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà…

Fill de Jordi II, aprofità la primera croada i la decadència turca per a reconstruir les ciutats i repoblar extenses comarques reformà la justícia i l’Església creà un exèrcit permanent i protegí les lletres i les arts, particularment en el monestir de Guelathi Estengué el regne des de la mar Negra fins a la Càspia i des del Caucas fins a Armènia, la capital de la qual, Ani, ocupà el 1123 També conquerí Tbilisi 1121 Es negà a pagar el tribut al soldà turc s’emparentà amb l’emperador de Bizanci