Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
central telegràfica
Local destinat a l’acompliment del servei telegràfic, al qual arriben les línies telegràfiques.
Consta d’una sala d’aparells amb els receptors i transmissors i dels equips auxiliars d’alimentació, de prova de línies, etc Els desenvolupaments recents de la tècnica telegràfica relatius als teleimpressors han introduït les centrals telegràfiques de commutació automàtica, anàlogues a les telefòniques, destinades a la commutació de línies del servei tèlex
boicot econòmic
Sociologia
Dret internacional
Conjunt de mesures de pressió econòmica previstes a l’article 41 de la Carta de les Nacions Unides.
Consisteix en la interrupció total o parcial de les relacions econòmiques i de les comunicacions ferroviàries, marítimes, aèries, postals, telegràfiques, radioelèctriques i d’altres amb un determinat país És una forma institucionalitzada del blocatge
partida del Requetè
Història
Nom amb el qual fou coneguda la partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santés per terres del País Valencià i del Principat, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries Posteriorment assaltà diverses ciutats derrotada a Iecla Múrcia, la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França 1874
Giovanni Giorgi
Física
Físic i enginyer italià.
Fou professor de física matemàtica a les universitats de Càller 1926-29 i Palerm 1929-34 Des del 1934 fou catedràtic de transmissions i mesures telegràfiques i telefòniques a la Universitat de Roma El 1901 proposà un nou sistema d' unitats físiques anomenat sistema Giorgi
Comitè Consultiu Internacional de Telegrafia i Telefonia
Organisme constituït sota els auspicis de l’ONU l’any 1959.
Té per missió l’establiment de recomanacions tècniques i de tarifes per a regular les comunicacions telegràfiques i telefòniques a escala mundial L’any 1992, arran de la reorganització interna de la Unió Internacional de Telecomunicacions UIT o ITU, les seves funcions passaren al sector d’estandardització de les telecomuncacions de la Unió ITU-T
pícea

Pícea
Qgroom (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les pinàcies, de fins a 50 m d’alt, de capçada cònica i de color verd fosc, amb les branques verticil·lades, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides.
Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc
desordres públics
Dret penal
Delicte que comet el qui causa tumult o pertorba més o menys greument l’ordre públic, sia en llocs oficials o en actes públics oficials o privats.
Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència
Nil Maria Fabra i Deàs
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Collaborà en diversos diaris de Barcelona, on estrenà algunes peces de teatre, com Amor y astucia 1860 Anà a Madrid, on fundà 1865 un Centro de Correspondencias, agència de notícies telegràfiques anomenada més tard Agencia Fabra Fou corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid i a l’escenari de les guerres Austroprussiana 1866 i Francoprussiana 1870-71 Deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios 1885, i novelles Balls-Park 1870, Presente y futuro 1897 El seu fill, Nil Fabra i Herrero Madrid 1882 - 1923, també fou periodista i escriptor
bateria d’acumuladors
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Agrupament d’acumuladors de plom, i a vegades de ferroníquel, connectats en sèrie o en paral·lel.
Les bateries d’acumuladors són emprades en aquells casos en què cal disposar d’una considerable quantitat d’energia També han estat utilitzades en les xarxes industrials de corrent continu, i encara són emprades com a bateria tampó a les centrals telegràfiques i telefòniques i en dispositius industrials de control, vigilància, alarma, etc, en què cal disposar de corrent en cas de manca del forniment de la xarxa Actualment hom fabrica bateries completament estanques a base d’acumuladors Ni-Cd miniaturitzats, emprades especialment en aparells portàtils, on poden…
teletip
Telecomunicacions
Aparell de telegrafia ràpida, amb impressió simultània, a l’aparell receptor, del missatge transmès.
El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l’operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l’alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme Els primers usuaris del teletip a gran escala…