Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
minerva
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.
La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc
premsa d’impressió
Disseny i arts gràfiques
Nom donat genèricament a totes les màquines d’imprimir (impremta).
Són constituïdes fonamentalment per la forma, un tinter amb el seu sistema de tintatge, un dispositiu de forniment de paper, un òrgan de pressió que aplica el paper contra la forma tintada o contra un cilindre intermedi que conté la imatge, i un mecanisme d’evacuació del paper imprès Segons la manera com és exercida la pressió del paper contra la forma o el cilindre portador de la imatge hom pot classificar les premses en planes, planocilíndriques i cilíndriques En les premses planes , la pressió és exercida per una superfície plana contra una altra superfície plana, i el paper…
rentatge a l’àcid
Disseny i arts gràfiques
Procediment de gravat calcogràfic i litogràfic consistent a aplicar l’àcid o aiguafort amb un pinzell directament damunt la superfície, verge de reserves, de la planxa de coure o de zinc que hom vol gravar procurant, sempre, que no corri l’àcid damunt els llocs que han d’aparèixer blancs en el gravat.
S'obtenen així grans masses agrisades d’una textura característica, amb riquesa de degradats i que permeten una gran soltesa en el traç Generalment el tiratge admet un nombre reduït de proves, perquè l’àcid, així aplicat, forma poca rugositat damunt la planxa i no pot retenir una gran quantitat de tinta, alhora que és molt sensible a desaparèixer pel frec que rep durant el tintatge i la pressió del tòrcul
tipografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, després de tintats, són aplicats a pressió damunt el paper.
Les operacions que hom pot distingir en la impressió tipogràfica són la composició , manual o mecànica, el tiratge de proves , la correcció de proves , la correcció tipogràfica, l' obtenció de clixés per fotogravat, la compaginació , la imposició de la forma , el tiratge de segones proves , la segona correcció de proves , la segona correcció tipogràfica , la regulació del tintatge i el tiratge Per al tiratge hom pot emprar premses planes, planocilíndriques o cilíndriques Malgrat la rapidesa i els preus competitius d’altres procediments d’impressió, especialment de l’òfset, la tipografia…
opacador
Biologia
Substància opaca als electrons usada en microscòpia electrònica per al tintatge negatiu en l’examen de virus, proteïnes, cromosomes, etc.
L’opacador ofereix un camp molt fosc i uns contorns de la preparació molt vius Els opacadors més comuns són el fosfotungstat de sodi i el de potassi
Josep Maria Bosch i López
Cinematografia
Distribuïdor, productor, exhibidor i empresari.
Vida El 1906 s’estrenà com a director comercial de l’Empresa Diorama, situada al mateix lloc que el cinema, a la plaça del Bonsuccés de Barcelona Amb Narcís Bordàs, Josep Aussió i Domènec Batlló la convertí en productora 1906, amb el distintiu de Films Barcelona Fou responsable directe del fet que Joan Maria Codina intervingués en la realització de Maria Rosa 1908, amb Fructuós Gelabert A partir de 1907 i amb la mort de Bordàs, se situà al capdavant de la casa Tancada l’etapa de Films Barcelona pràcticament el 1911, es dedicà de ple a la distribució substituint en bona mesura la venda de…
Carles Ardit i l’espionatge industrial a l’inici del segle XIX
Al final del segle XVIII i principi del XIX, un conjunt de grans innovacions tecnològiques transformà de forma radical les condicions de la producció i el sistema de vida a la Gran Bretanya i a bona part de l’Europa occidental Es tractava, sobretot, d’un seguit d’innovacions tecnològiques en l’àmbit de la indústria tèxtil i també de la mecànica i de la química Algunes regions europees van mostrar, des de bon començament, una atenció extrema als canvis que tenien lloc a Anglaterra i en altres punts del continent Catalunya va figurar molt destacadament entre aquestes regions atentes a…
La transferència de tecnologia en la industrialització llanera
El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…