Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
clorur de tionil
Química
Diclorur de l’àcid sulfurós.
És un líquid groguenc d’olor sulfurosa, soluble en els medis apròtics, que bull a 79°C Hom l’obté industrialment per reacció del triòxid de sofre SO 3 amb el diclorur de disofre S 2 Cl 2 S'hidrolitza molt fàcilment i és emprat en síntesi orgànica com a agent clorant
sulfinil
Química
Radical bivalent, de fórmula
que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid sulfurós per pèrdua dels dos hidroxils de la seva molècula.
És present en alguns oxihalogenurs clorur de tionil i en els sulfòxids
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
clorur d’acil
Química
Compost orgànic que és obtingut per acció dels derivats clorats del fòsfor o per la del clorur de tionil sobre un àcid orgànic.
Els clorurs d’acil, en general, són cossos líquids, d’olor acre, que a l’aire lliure desprenen vapor i alliberen l’àcid per acció de l’aigua Donen èsters amb els alcohols, amides amb l’amoníac, i anhídrids amb les sals d’àcids