Resultats de la cerca

Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal i…

Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició

Digne exponent de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol amb Tocata y fuga de Lolita 1974, demostrà després la seva capacitat tècnica i una major coherència ideològica amb La verdad sobre el caso Savolta 1979 Posteriorment dirigí El túnel 1987

Estudià a l’Institut del Teatre i formà part del Teatro Español Universitario TEU El 1957 es traslladà a Madrid, on desplegà una interessant carrera professional en el teatre, la televisió des del 1958 i el cinema debutà el 1961 a Tres de la Cruz Roja , de F Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat De la seva filmografia hom pot destacar La tía Tula 1963 de MPicazo, L’advocat, el batlle i el notari 1969 de JM Font-Espina, El espíritu de la colmena 1973 de V Erice,…

El seu nucli primitiu, el binomi format per dues danses medievals, una de moderada i una altra de ràpida, s’amplià amb una tercera i, més tard, amb una quarta i una cinquena dansa al començament del s XVI L’any 1557 apareix el nom de suite en una collecció publicada per Attaignant Al s XVII n'aparegué una modalitat, que predominà al costat de les danses juxtaposades aparegueren formes instrumentals pures com el preludi, la simfonia, la tocata, l’obertura o el capriccio Algunes de les peces de la suite foren tractades amb gran virtuositat La diferència entre les danses de concert…

No se sap segur si nasqué a Alsàcia o als Països Baixos El 1654 viatjà a Hamburg per estudiar amb H Scheidemann, organista de Santa Caterina i deixeble de JP Sweelinck Després d’exercir el càrrec d’organista a Deventer Països Baixos durant un any, el 1658 tornà a Hamburg per treballar-hi com a assistent de Scheidemann, al qual succeí en el càrrec d’organista a Santa Caterina el 1663 Com a organista, Reincken pertanyia a la segona generació hereva de la tradició de Sweelinck Com a compositor, escriví obres per a tecla, entre les quals es troben una fuga, una tocata, variacions,…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Dirigí una fàbrica tèxtil i hi aplicà un gran nombre d’invencions seves, que patentà Alhora, es dedicà a l’ensenyament de teoria i pràctica de teixits Impulsà la fundació de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Badalona, que dirigí fundà les revistes Cataluña Textil 1906 i Textoria , en català 1917, i publicà un gran nombre d’obres tècniques i didàctiques sobre la indústria tèxtil, com Tractat elemental de composició de lligaments 1895, Breus apunts de teoria del teixit 1909, Draps de llana 1919-33, Panas de algodón 1925, Tejidos arrugados 1926…

Fou escolà 1730-34 —mentre Josep Picanyol era mestre de capella i Joan Saló organista—, organista des del 1742 i fins a la seva mort i prevere des del 1748 de la catedral de Barcelona Entre els seus deixebles destacaren  Benet Juncà i el seu nebot  Carles Baguer , que el succeí com a organista a l’esmentada seu La seva producció, amb més de setanta obres per a instrument de teclat, és datada entre els anys 1742 i 1784 És constituïda per unes 38 tocates bipartides tocates, sonates i pastorelles, algunes en forma d’ària o da capo que comença la segona part amb el tema invariat a la tonalitat…

Membre d’una dinastia de músics, després d’estudiar orgue amb el seu pare, es traslladà a Lübeck Slesvig-Holstein l’any 1681 i s’installà a casa del seu oncle, amb qui estudià violí i viola de gamba Rebé lliçons d’orgue i de composició de D Buxtehude, que el considerà l’alumne predilecte És conegut el relat de Johann Mattheson que fa referència a l’habilitat interpretativa de Bruhns Segons Mattheson, era capaç d’intepretar un acompanyament amb el pedaler de l’orgue mentre alhora tocava el violí Treballà com a compositor i violinista a Copenhagen i l’any 1689 ocupà el càrrec d’organista a l’…

Tradicionalment, el que s’imita és una entitat temàtica, com ara un motiu o un tema Una peça basada en el contrapunt imitatiu pot ser monotemàtica com és el cas de la fuga o politemàtica com és el cas de la canzona La imitació ha estat una de les relacions entre les veus més utilitzades en la música occidental, en particular des de l’Edat Mitjana fins al final del Barroc En l’Edat Mitjana es poden mencionar, com a exemples de formes que es basen en la imitació, la chanson polyphonique , el motet, la caccia i la chace denominacions inicials, aquestes dues últimes, de cànon Durant el…