Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
bateria

Bateria Ludwig amb plats Zildjian
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt d’instruments de percussió idiòfons i membranòfons tocats per un sol intèrpret.
S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i els models…
chorus
Música
Instrument de corda medieval, conegut ja al segle XII, que consisteix en una caixa harmònica rectangular amb una o més rosetes i dos ponts, l’un a cada extrem, damunt els quals es fixen i afinen amb claus entre quatre i sis cordes dobles afinades generalment per quintes.
Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès
tabla
Tabla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular d’una sola membrana Consta d’un parell de tambors, independents i complementaris, anomenats tabla i bāhyā , diferents en la forma, sonoritat i manera de ser tocats El tabla és cilíndric o lleugerament cònic, de fusta, amb la membrana tensada amb una tira de cuir en ziga-zaga amb l’ajut d’uns petits cilindres de fusta massissa situats entre el cuir i el cos de l’instrument Es toca amb la mà dreta El bāhyā , de cos de forma hemisfèrica, és de coure o, en algun cas, de terra cuita i es toca amb la mà esquerra
notació fake-book
Música
En jazz i música moderna, diverses abreviacions que enuncien els acords que formen una seqüència harmònica.
El sistema s’ha anomenat notació fake-book perquè és l’emprat en els llibres on es presenta una collecció de partitures dels temes més tocats La fonamental s’indica amb la lletra majúscula, segons la notació alfabètica anglesa Disposats a continuació, lletres, símbols i dígits, combinats, expressen la qualitat de l’acord i, de manera explícita o implícita, totes les seves notes Generalment, l’estat de l’acord, la disposició i la tessitura es deixen a discreció de l’intèrpret Notació fake-book per a acords emprada en jazz i música moderna, segons el sistema perfilat per Carl…
flipper
Jocs
Màquina inventada als EUA.
Amb la qual hom practica un joc que consisteix a obtenir un nombre de punts fixat per endavant fent córrer successivament unes boles a través d’un pla inclinat en el qual hi ha un seguit d’obstacles, els quals, en ésser tocats per la bola, la projecten en diferents direccions alhora que atorgen un nombre de punts determinat El jugador ha d’impedir, movent dues aletes d’ací ve el nom de la màquina, que la bola s’introdueixi en un forat de la part inferior del pla Si el jugador aconsegueix els punts necessaris, rep com a premi la possibilitat de jugar una altra partida de franc
Luigi Chiarini
Literatura italiana
Cinematografia
Escriptor i director cinematogràfic italià.
Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto…
newar
Fragment de Kvakh , peça musical interpretada per Hari Govinda Ranjitkar amb una sèrie de nou tambors tocats tots per ell mateix i acompanyat pels címbals jhyâli i tah
© Anònim. Kvakh. Hari Govinda Ranjitkar. E
Etnologia
Individu de raça tungúsida que constitueix el substrat de la població del Nepal.
Es dediquen principalment a l’agricultura i sobresurten en les pràctiques de regadiu i els treballs amb fusta i metall La població newar controlà el Nepal fins al s XVIII, que arribaren els gurkha fugint de l’Índia per raó de les invasions musulmanes Segueixen el budisme
violoncel
Violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació…
tarantel·la
Música
Dansa popular de la Itàlia meridional, de tempo viu i metre binari compost o ternari simple (compassos de 6/8, 12/8 o 3/8).
Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una…
Mesures generals per a evitar la contaminació quan es preparen els menjars
Abans de preparar els menjars és important d’assegurar-se que els elements i estris que es faran servir estiguin ben nets Per això és convenient que tant els mobles de cuina com la vaixella i els coberts que s’utilitzin es netegin diàriament amb aigua i sabó i a més, de tant en tant, per exemple un cop a la setmana, amb algun desinfectant d’ús casolà com el lleixiu D’altra banda, abans d’entrar en contacte amb els aliments, és molt aconsellable rentar-se les mans amb aigua i sabó Mitjançant la cocció o un rentat adequat és possible eliminar els microorganismes dels aliments Això no obstant,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina