Resultats de la cerca

En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les audiències públiques…

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un dels composts de magnesi de…

Titulat en arquitectura tècnica, exercí aquesta professió fins l’any 1981, que s’incorporà a l’administració catalana en tasques de publicitat, comunicació, informació i difusió cultural als departaments d’Ensenyament i de Cultura fins a la jubilació 2013  Collaborador de nombroses revistes i diaris des del 1983, quan començà al  Diari de Barcelona,  destaquen la seva vinculació amb el suplement literari del diari  Avui  1989-2009, amb la revista mensual  Qué leer  2001-09, on fou el responsable de la secció de literatura catalana, i amb la revista  Serra d’Or , on continua collaborant Fou…

Situació Construcció circular, única resta de l’antic castell de Caldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques J Bolòs Al sector nord-oest del nucli urbà de Caldes de Malavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes ACC Mapa 333M781 Situació TDG842322 Història En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “ carta forum de Calidis ” En aquest document són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes “ Raimundum Guilelmum de…

Situació Aspecte actual d’aquesta torre que ha donat nom a la població, un edifici de planta quadrada, mutilat a la part alta i completat amb unes estructures molt poc adients ECSA - J Bolòs Torre situada al mig del poble, a prop de l’església, al costat del torrent de les Castellanes Actualment és en un jardí d’una casa particular Mapa 33-18472 Situació 31TCF209549 Podem anar a la Torre de Fontaubella per la carretera local TV-3001, que va de Marçà a Colldejou, al Baix Camp, tot passant pel costat d’aquesta població També s’hi pot arribar per la carretera local TV-3223, que prové del Pradell…

En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric

La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El…

Situació Unes tombes de la necròpoli J Bolòs Aquest important grup d’una trentena de sepultures fou trobat els anys 1960 en l’excavació del conjunt de l’església de Santa Magdalena Possiblement, a les zones adjacents o bé sota els paviments hi ha més tombes Sepultures Aquestes sepultures s’estenen tot al voltant de l’església preromànica Algunes foren fetes a la cambra funerària que hi ha a tramuntana, on n’hi ha dues, i també a les dues cambres de migjorn, on se’n trobaren cinc més A part aquestes, també se n’excavaren dues més a la nau o l’allargament de la nau Darrere l’absis n’hi ha així…