Resultats de la cerca

En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor , amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines prova encreuada, i emprar un utillatge adequat Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó,…

La transfusió de sang és un procediment terapèutic molt estès que consisteix en la introducció de sang obtinguda en les donacions en el sistema càrdio-circulatori d’un receptor, bé per a restituir un volum sanguini total o per a normalitzar-ne la composició Aquest tipus de tractament, en què s’utilitza sang total o algun dels seus components, rep el nom d’ hemoteràpia La transfusió de sang, sigui completa o bé d’algun dels seus components, té indicacions molt diverses Així, per exemple, la transfusió de sang completa és emprada per a recuperar el volum sanguini quan es presenten hemorràgies…

La sang és recollida amb temps quan hom en preveu una necessitat futura, com és el cas de la pràctica d’una intervenció quirúrgica Aquest mètode evita la possibilitat de transmissió de malalties infeccioses i els efectes secundaris que eventualment es produeixen en les transfusions de sang de donadors Hom fa les extraccions de sang tenint en compte la quantitat que en caldrà i amb prou temps perquè amb diverses extraccions periòdiques hom pugui obtenir-ne el total necessari, que es guarda en les condicions adequades fins al moment de la transfusió

Els components de la sang són similars en totes les persones, per bé que alguns dels elements que contenen presenten unes característiques determinades a partir de les quals és possible d’establir diferències més notables o menys entre la sang de les diverses persones Així, es pot establir un grau diferent de compatibilitat sanguínia , és a dir, de possibilitat d’emprar sang d’una persona per a fer una transfusió a una altra Les diferències fonamentals són determinades per la presència de diversos antígens a la superfície de les cèllules sanguínies, l’existència de les quals és…

Es pot produir a l’embaràs alloimmunització fetomaterna per una transfusió sanguínia o per la implantació d’un empelt orgànic

Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en dirigí també…

La més coneguda és la transfusió sanguínia, que data del s XVII L’hemoteràpia sempre exigeix un estudi previ dels grups i dels anticossos del donador i del receptor prova encreuada per tal d’evitar accidents immediats reacció transfusional o tardans eritroblastosi fetal

És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…

En una transfusió de sang no n'hi ha prou amb saber que la sang del donador i la del receptor són del mateix grup, o bé que la del donador pertany al grup 0 zero, sinó que cal saber si la compatibilitat és perfecta, perquè cap altre fenomen d’immunització no hi interfereixi És en aquest sentit que són emprades les proves encreuades

És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de manera…